Feliu Ventura i Xerramequ

Tic-tic-tic-tic-tic. Un rellotge invisible ressona per les parets de la sala de l'Auditori i l'omple d'un misteri que inquieta els espectadors. Tac-tac-tac-tac-tac. Els músics apareixen a l'escenari, i, mentre es col·loquen els instruments, apareix un Feliu Ventura cantant Ovidi Montllor. "Ais! De bo, no res! De mal, cabassos! De feina, plens. De béns, escassos. Ais!".

L'escenari, fosc i rodejat d'un fum roig, endinsa els assistents en un petit infern desitjat. Amb en Marc Serrats a la guitarra, en David Viñolas a la bateria, i l'Arnau Caparró al teclat, Xerramequ i els Aborígens comencen l'espectacle titulat 'Faré vacances! Una visita a Ovidi Montllor'.

A ritme de reggae impulsat per dos instruments de vent, els músics interpreten una selecció de poemes i cançons del cantautor d'Alcoi, a més de temes propis del cantautor de Xàtiva. Mentre el teclat i les veus de l'Arnau acompanyen amb delicadesa els versos de "M'aclame a tu", Ventura canta amb una tendresa que frega la timidesa. Agafa el micròfon amb la mà dreta, i el bombeja a cada cop de baqueta, mentre que, de tant en tant, els seus dits toquen un acord invisible.

Els que ja el coneixem veiem que en Feliu enyora la fusta de la seva guitarra entre les mans, però això no impedeix que quan interpreta "Desesperat" el públic embogeixi a cada paraula cantada entre llums de taronger. No faltaran referències a Rita Barberà i a totes les gavines que han tenyit de color gris el cel del País Valencià durant els darrers 20 anys. "Encara en queda alguna per allà volant", apunta mentre somriu entremaliat.

"Homenatge a Teresa", "La fera ferotge", i "Perquè vull" són tres dels temes que han transportat al públic a l'Ovidi més crític i compromès, a aquell Ovidi solidari amb el poble i tenaç amb els opressors. Però com que Ventura és hereu de la visió transformadora de l'Ovidi, "Va com va" també ha encès la ràbia dels que no volen callar.

Els artistes marxen, però després dels aplaudiments i xiulets que reclamen més, Feliu torna a l'escenari per interpretar el poema de Vicent Andrés Estellés, "Soledat". El cantautor de Xàtiva agafa la guitarra d'en Marc, i la intensitat amb la qual viu aquest poema fa que el públic escolti amb un silenci que omple l'ànima.

Els quatre músics tornen a l'escenari i interpreten "Un país de carretera". El cantautor recorda que va escriure aquesta peça amb la intenció que fos comprensible tant en català com en castellà, i d'aquesta forma, el missatge pogués arribar a tots els despatxos de sal.