Roba Estesa

Dona, lluita i tradició
Pau Planas

És diumenge, però a la Bucbonera Studios de Caldes de Montbui l'activitat no s'atura. Roba Estesa fa una setmana que s'hi han establert per enregistrar el seu primer treball però encara els queda feina per davant. Aquesta setmana és l'última que hi seran i els falta enregistrar les veus, algunes guitarres i els darrers detalls abans de donar per acabada la fase de gravació. És la primera vegada que entren a un estudi per enregistrar un disc, però l'experiència és més plàcida del que s'imaginaven: "Ens ho imaginàvem més estressant. Quan vam fer el plàning de gravació vam dir: 'Ostres, no sé si arribarem...', però està anant tot sobre rodes. Aquests dies es respira molta tranquil·litat aquí" destaquen.

El nou treball ha de sortir el 17 de maig -coincidint amb el dia contra l'homofòbia- i serà el tret de sortida definitiu per a una banda que ja fa prop de 4 anys que trepitja els escenaris (abans sota el nom d'Ai Carai! i des del 2013 com a Roba Estesa) i que ara vol començar a caminar a pas ferm. "Els quatre anys que portem han estat de patxanga, un grup d'amigues que toquem perquè ens agrada tocar i així anem fent. Ha estat una experimentació molt inconscient i ara és el moment de prendre decisions reals" assegura la cantant, Gemma Polo.

"Els quatre anys que portem han estat de patxanga. Ha estat una experimentació molt inconscient i ara és el moment de prendre decisions reals" 


"Ens ha anat molt bé gravar aquest disc. Ens ha ajudat a prendre decisions serioses, saber què hi entra i què no, saber dir que no a coses que potser de cares al directe no ens ho plantejàvem tant. Hem hagut de posar-ho tot sobre la taula i fer que surti una cosa coherent i que tingui una continuïtat" explica Anna Sardà. I és que després d'aquests quatre anys als escenaris, el material de què disposaven era extens: "Hi havia les idees de quatre anys de grup i totes les cançons que això comporta.  Era una barreja d'estils, de lletres, de conceptes... Vam decidir que teníem 12 temes per poder gravar el CD, vam veure quina línia volíem agafar i, a partir de tots els temes que portem tocant, vam fer una selecció" destaca Alba Magriñà. "Hem dit que no a coses que teníem fins ara però també hem après a dir que sí a coses que fins ara no havíem provat i amb això es basarà la riquesa del disc" conclou Neus Pagès.

El disc, del qual encara no se'n pot avançar el títol, pivotarà sobre tres grans eixos: "Dona, lluita i tradició" i s'hi podrà trobar "una visió en clau de gènere de les cançons, les lletres i les músiques que recollim i que anem trobant de les nostres àvies o de la gent que cantava fa 50, 60 o 100 anys". Ara bé, "també hi haurà molta festa", apunten. Més enllà d'això, Neus Pagès ja ens avisa: "Qui ens coneix ja es pot esperar de tot de nosaltres". I és que Gemma Polo, per exemple, desvetlla que "ens estem fent més punkies del que pensàvem. No som unes nenes bones, ens estem tornant una mica més macarres".