Present

A Hora de Joglar els podríem ubicar fàcilment dins el sac del mestissatge, aquesta escena inconcreta i extremadament poblada que s'ha fet seves les festes majors del país. I sí, hi encaixen. Però de seguida ens queda clar que els de la Garrotxa tenen alguna cosa que els fa únics. Han sabut potenciar els seus trets distintius per trobar una sonoritat i una personalitat pròpia dins l'atapeït món de la música festiva i trobar-los un paral·lelisme clar amb alguns dels grups referents de l'escena es fa pràcticament impossible.

Els vents i el missatge optimista i vitalista que amaguen la majoria de les lletres ens poden sonar a tòpic recorrent, però el cert és que el grup sap anar més enllà. L'aposta per un ritme proper el swing més ballable i l'inclusió d'instruments menys habituals com el violí els distingeix de la resta.

Amb Present (RGB Suports, 2017) demostren que són un grup a l'alça i es reivindiquen com un dels noms a tenir en compte aquesta temporada. Si fa dos anys van començar a posar els ciments amb el seu disc de debut, ara ens sorprenen amb una construcció imponent. Es treuen els complexes i s'atreveixen amb unes cançons que esdevenen la munició perfecte per convertir els concerts en una previsible festa sense aturador. Un crit a la vida, que s'estén al llarg de les 12 cançons que formen el disc.

"No cridis el mal temps, canta-li a la vida". Aquest podria ser el lema. Hora de Joglar ens proposen alliberar-nos dels rellotges i, sobretot, viure. "El temps no m'atrapa, paro les agulles d'aquesta farsa barata" canten a "C'est la vie". Una temàtica que es repeteix en temes com "Sense pressa" o  "Vigila". Canten a l'alegria, però també es fixen amb la realitat social. "Vull ser un nòmada lliure i no un joglar amb cadenes" deixen anar a "Migrant". Ens passegen per un disc sense treva que es fon amb una última "Nues", una peça íntima que es converteix en el punt i final perfecte.