Hora de Joglar

Hereus del més pur mestissatge i fills del folklore més d’arrel, Hora de Joglar són la punta de llança d’una de les vessants més interessants del panorama mestís a casa nostra. Més enllà dels sons llatins tant nostrats en la fusió festiva, Hora de Joglar ha sabut trobar el seu toc d’identitat en barrejar estils que ja coneixem amb el swing i també amb les músiques del món més balcàniques i de l’Europa de l’est.

Hora de Joglar són com un trobador, que més enllà de trobar en el seu nom l’evident reminiscència medieval, també té una innegable missió de pregoner, en el seu cas musical. Pregonen la seva música des del que podria prou ben ser un d’aquests poblets per on fa camí el seu trobador: Argelaguer. Un poble petit, de poc més de 400 habitants, però amb tradició musical per excel·lència en una comarca, La Garrotxa, també eminentment musical.

Argelaguer és un dels pobles que reparteix la l’autopista nacional al seu pas per La Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i els dos Empordans, zones en les quals, a través de festes majors i festes d’estiu es van guanyar un nom aquesta colla de vuit músics ambiciosos.

Isard Camps (veu), Aniol Nebot (violí, guitarra i veu), Ricard Amaya (percussió i guitarra), Ferriol Virgili (bateria), Joan Tomàs (contrabaix), Michael Lecuyer (trombó i guitarra), Eloi Tomàs (saxo) i Marco Aparicio (teclat) formen ara una banda que després del seu primer disc, Gira el temps (RGB Suports, 2015), ja han portat per tot Catalunya, deixant per davant un futur que els crida a poder ser encara més els referents a les properes festes majors i a poder enviar aquest joglar per terres més llunyanes.

QUÈ ÉS HORA DE JOGLAR?

El 6 de desembre del 2013 comença la història d’Hora de Joglar. Aquesta nit d’ara farà dos anys i mig va ser l’escenari que va veure néixer el grup. Des d’aquell primer concert fins ara, ja porten gairebé una seixantena d’actuacions, però l’essència del grup es manté.

Sobre aquesta essència, en Ricard, en cataloga una definició que, diu, podria prou ben ser un resum del que fan: “Fusió catxonda”. “Fusió”, per l’innegable barrig-barreig d’estils musicals que cultiven, però també per la fusió de conceptes que ajunten en les seves cançons. Per una banda el compromís, demostrat a l’alt contingut d’inconformisme social que es desprèn de les seves lletres, i per altra banda, l’amor i l’alegria, paleses en les boniques confessions d’amor o les històries quotidianament alegres que també hi trobem en cada peça. Tot plegat sempre unit per un fil conductor que és la llum del positivisme i l’esperança que fa cada cançó de molt fàcil digestió.

Aquesta darrera cosa, l’alegria, va lligada fortament al segon concepte de la definició, “catxonda”, una paraula que els defineix pel simple fet de les ganes de passar-s’ho bé i sobretot de fer-ho passar bé que tenen però també per les reminiscències sobre joglars, trobadors i el món del circ que se’n deriva de l’imaginari que creen, que fàcilment captem que és bohemi i desenfadat. “Hem trobat aquesta barreja divertida de conceptes, que creiem que és ideal per transmetre l’esperit festiu que portem. Volem que amb nosaltres, la gent balli i salti sense parar!”, diu en Ricard.

Hora de Joglar en definitiva és llibertat. L’Aniol, fent broma diu: “És que som molt hippies”, i no s’allunya tant de la realitat. No s’hi allunya en tant que han entès que la clau de l’èxit no està en cap altre lloc que en la llibertat, en fer les coses tal com surten, sense filtres, i de manera sincera. Hora de Joglar és la mostra de que fer les coses de la manera que vols, al ritme que vols, sense barreres ni sense censures és la forma de guanyar-te la llibertat. Si a la llibertat li sumes talent, esforç i dedicació, la resta ve sol.

Hora de Joglar, sense fer soroll han repartit la seva estela per tot el país i sense fer soroll han sembrat uns fruits que ara recullen i recolliran fins d’aquí molt temps, uns fruits en forma d’èxits que els criden a liderar un estrat musical en que necessita regeneració. Perquè no encapçalar aquesta regeneració des de La Garrotxa?