El plaer de compartir cançons

Carla Gimeno

Cantant de The Crab Apples

L’altre dia vaig intentar fer memòria i recordar sobre què tractava una pel·lícula que vaig veure farà uns anys. Recordava que m’havia agradat però, pel que fa a l’argument, tenia moltíssimes llacunes. Em vaig sorprendre a mi mateixa quan em vaig adonar que,estranyament, hi havia una escena que recordava a la perfecció. Una escena que, de fet, no té gaire transcendència a la pel·lícula, però que aparentment sí que va causar algun efecte en mi. Era simple: un noi li preparava a una noia un casset amb les seves cançons preferides. Cal dir –per situar-vos una mica- que a la pel·lícula la noia dóna el casset al seu germà perquè no vol saber res d’aquell noi i encara menys d’aquelles cançons. Pobre.

La qüestió és que aquesta petita tonteria m’ha fet pensar en què potser tan sols recordo aquesta escena perquè sempre que he volgut regalar o compartir quelcom especial amb algú, han sigut cançons. Música, vaja.

Si hi penso bé, recordo altres escenes de pel·lícules en què tenia lloc aquest acte que em sembla tan íntim. El més actual és, segurament, el que tinc de "Begin Again", pel·lícula del 2013 dirigida per John Carney. No és gens estrany, doncs, que la meva escena preferida sigui aquella en la qual Keira Knightley i Mark Ruffalo van per Nova York amb uns auriculars de doble sortida, escoltant aquelles cançons que més els agraden. Compartint un moment de complicitat absoluta.

Després de veure pel·lícules com aquestes sempre he tingut ganes de rebre un casset amb les cançons preferides d’algú o de comprar-me uns auriculars d’aquests de doble sortida (que em semblen espectaculars, per cert). Alguna cosa semblant m’ha passat... Fa poc algú va crear una llista de Spotify i em va proposar que l’omplíssim junts; que cadascú anés posant alguna cançó que li agrada o que creu que agradarà a l’altre. Segurament no sap que per mi aquesta llista és com rebre un casset dedicat o compartir una estona amb uns auriculars com a "Begin Again". Això sí, en versió 2.0.

I és que no hi ha res més especial que compartir amb algú aquelles cançons que signifiquen alguna cosa. Res més maco que descobrir coses noves, enamorar-se i compartir-les amb els demés perquè ells, potser, també puguin sentir allò que tu vas sentir per primera vegada.

L'art de reinventar-se

Per Pau Planas

Si una cosa funciona, millor no tocar-la, diuen. En el terreny musical hi ha grups que ho apliquen a la perfecció. No posaré exemples, però tots en trobaríem fàcilment. Parlo de grups que donen voltes, una vegada i una altra, a una mateixa sonoritat, un mateix univers i una mateixa manera de fer cançons, donant lloc a discos que podrien servir, perfectament, com a passatemps on buscar les set diferències. I costaria trobar-les.

Per això cal elogiar aquelles bandes atrevides, capaces d'anar més enllà a cada disc. Manel en són un dels millors exemples. Abracen el canvi constant i no conceben dos discos iguals. Ara, Els Amics de les Arts sembla que faran un exercici similar. "El seu gran hit" mostra un canvi radical respecte tot el que havíem vist fins ara. Un canvi valent i arriscat que falta acabar de concretar però que, de moment, fa molt bona pinta. Aquests mesos d'espera fins al 24 de febrer es faran llargs.