Concert de Caramelles

INTENSITAT. Aquesta és la millor paraula per descriure la nit culminant de les Caramelles de Súria. Et recorda aquella nit d’estiu al pavelló del poble, quan ballaves fins esgotar el cos a la festa major. Doctor Prats, Oques Grasses i Les Absentes, què més podries demanar? Cada grup amb els seus moments de glòria, cada moment de glòria amb una resposta intensament proporcional del públic.

Doctor Prats aconsegueix animar-te des d’un inici. El seu directe és clau per iniciar la nit. Tothom s’aplega a la pista i s’entregarà al màxim durant el primer terç de la vetllada. Tot promet i, a la vegada, tot sorprèn. El grup demostra la seva originalitat amb un popurri de cançons conegudes, com “Watch out for this” o “I like to move it” ("moveit, I like to moveit, move it...”). També et fa viure un moment tendre quan interpreta “L’estaca”. Sense oblidar el “No n’hi ha prou” (que la música no pari mai...) i el seu “Ro-ckam-bo-leska”. Però si només descriguessis això et quedaries curt/a. Et faltaria parlar del color.

COLOR va ser la segona paraula de la nit. Color als rostres dels assistents al concert. Pintures fluorescents a les galtes, al front i fins i tot al nas dels joves del pavelló, llestos per ballar Doctor Prats. Una pintura bonica, que de ben segur que l’endemà encara seguiria enganxada a la cara (i/o al cabell) de molts dels espectadors. Color també en la vestimenta. El públic estava format per una macedònia de colles caramellaires identificades o bé amb una dessuadora llampant o bé amb la vestimenta pròpia de l’actuació de les Caramelles.

Estona de pausa, surts a prendre l’aire i tornes a estar llest/a per Oques Grasses. Segon terç de la nit. Els d’Osona s’inicien amb un: “I wanna chill out like a big old tree...”. El públic intens i acolorit salta com si no hi hagués demà. Molts dels gots (també de colors) són plens i quan el seu propietari es belluga ajuda a refrescar els espectadors del voltant. També et mulla a tu. Ho agraeixes. Fa calor i ja et va bé quelcom fred per poder seguir ballant. I és que amb Oques ja se sap, et transformes completament al seu concert. De sobte, "Ets un ocell", "Plores i rius", “Calientas” el Sol, tens “Cara de Cul” i fins i tot ets una “Petxina Lliure”. Com a part del públic bo i fidel d’Oques has memoritzat la lletra de totes les cançons i les completes quan el grup et dóna l’oportunitat amb un silenci-karaoke. El que no t’esperaves eren els fragments de “With or without you”, de “I will always love you”, o de “Big big world” cantats per diversos membres del grup. Oques culminen el concert explicant que “els passos importants se solen fer sense roba” i, per tant, conviden tothom a despullar-se.

I arriba el darrer grup d’aquesta nit caramellaire, Les Absentes, que comencen amb una versió de “Freedom”. És nit de clàssics, de grans èxits. També interpretaran “All about that bass” i "Sweat (A La La La La Long)". Tu gaudeixes, encantat/da del menú musical que tots els grups han escollit.  I quan sents que hi ha un refrany, que diu així, “Filomena, Filomena”, somrius. Aquesta cançó se’t quedarà gravada al cap i possiblement la cantaràs demà. I demà passat. I demà passat no l’altre, també. En un moment donat, puja a l’escenari part del grup Séptimo A i un integrant de Pachucos. Interpretaran algunes cançons junts, inclosa la darrera.

I així s’acaba la nit, una nit d’INTENSITAT, de COLOR i (per què no afegir-ne una més) també d’ALEGRIA. La Setmana Santa termina avui. Però no et sap greu, ja que acabes de viure una bombolla d’estiu, un tastet de festa major. Tanques els ulls, ja gairebé olores els correfocs i la sang et bull de la calor dels festivals.