Els Catarres i Strombers

Ballaruga, gresca i xerinola

Íngrid Rodríguez

Cada diumenge de Pasqua els caramellaires de totes les localitats de Catalunya surten al carrer per donar vida a les caramelles, una festa tradicional de cant i dansa que té lloc als carrers i places de les viles, tota una manifestació cultural que va passant de pares a fills i que en el cas de Súria estan documentades des del segle XVI. Als suriencs i surienques se’ls ha de reconèixer el mèrit d’aconseguir ser la capital catalana de les caramelles tant per la seva antiguitat com per la quantitat de participats que aplega, més de 500!

L’acte de cloenda d’aquest any va comptar amb Els Catarres i Strombers per acomiadar les seves estimades caramelles. L’inici dels concerts estava previst per a les 00.30h, però hores abans ja hi havia una aglomeració de gent a la porta esperant per ser els primers a entrar. Un cop a dins, l’ambient que es respirava era d’allò més distès i familiar, es notava que gran part del públic era del poble i venien amb ganes de passar-s’ho bé.

Els concerts van començar amb 45 minuts de retard, però a diferència d’altres sales on la gent es neguiteja, a Súria va imperar la tranquil·litat. Així doncs a la 1.15 h es van apagar els llums, la música de fons i el pavelló va embogir. Els Catarres van pujar a l’escenari amb una entrada d’allò més espectacular gràcies al preludi d’uns llums estel·lars. Tot el públic escampat per la sala va córrer a agrupar-se a primera línia amb les mans alçades i cantant a ple pulmó. Súria tenia ganes d’acomiadar les caramelles donant-ho tot, la nit era jove i tan sols acabava de començar.

Després d'“En peu de guerra”, tots els assistents ja estaven eufòrics i banyats en confeti, la nit no podia engegar millor. Infants, joves i grans es van deixar portar pels exitosos temes del grup. A primera fila ja s’havia creat una aura dels més fanàtics que no deixarien de saltar al ritme de totes i cada una de les cançons. Entre el públic era fàcil reconèixer els membres de les colles caramellaires de Súria, les dessuadores grogues, blanques, vermelles i taronges els delataven. Però aquest diumenge el poble es va fer gran, ja que va acollir habitants d’altres pobles també amants dels artistes presents. La nit era més que prometedora.

Amb el tema “Tokyo” s’aconsegueix el clímax, animant pràcticament tot el públic a cantar la cançó al peu de la lletra. La nit també va comptar amb l’aparició estel·lar de David Rosell, que va col·laborar amb “Invencibles”. Però si hem de destacar alguna cançó de la nit, aquesta és “Rock’n’roll”, que va ser l’escollida per posar un punt i final d’allò més potent a l’actuació. I amb crits d’eufòria i els braços aixecats el públic va acomiadar el grup, que va dir adéu amb un “Visca les caramelles, visca Súria i visca Catalunya!”.

Mitja hora més tard arribava el torn dels Strombers, uns mestres que allà on van porten l’esperit de Festa Major. El terreny, que estava més que preparat, tan sols va necessitar unes poques notes per no poder evitar ballar al ritme de la música durant tot el concert. Es notava que en tot el pavelló no hi havia ningú qui no els conegués, i és que l’any passat ja van ser-hi, i aquest 2016 van tornar amb més força i un nou disc sota el braç. Van aparèixer les bengales, els pilars de dos i algunes olles de gent entre el públic que no parava de saltar.

I tal com van dir: “ens encanta ser aquí amb les noves cançons, però també amb les que ens hi han portat”, i és que, com era d’esperar, no hi podien faltar les mítiques “Borracha”, “En el coche de Manolo”, “La nit de Sant Joan” i “Tocant el cel amb la mà”. Va quedar demostrat que hi ha clàssics que mai passen de moda. El públic estava embogit, els cantants s’hi apropaven deixant-los el micròfon per seguir alguns temes, i com es notava l’excitació! N’hi va haver un que va saltar la tanca i tot!

I amb els temes “La Patum” barrejada amb “Mercè” van dur l’adrenalina d’un públic més que entregat als núvols. Un gran final de concert, i és que venint d’ells no podíem esperar menys, com hem dit, la Festa Major és allà on són els Strombers.