Arrels de Gràcia
La vila de Gràcia i la rumba catalana van agafades de la mà. Diverses són les formacions que porten el nom del barri allà on van, i una d’elles és Arrels de Gràcia, que dimecres passat presentava el seu nou disc Si fa o no fa (Achilisound, 2017) a la [2] de l’Apolo dins del cicle Rumba Club, que celebrava els seus 10 anys de concerts i sessions rumberes a Barcelona.
Només entrar a la sala quedava palès que el petit univers gitano de Gràcia s’havia traslladat al cor del Poble-sec; camises i vestits amb estampats i colors cridaners envaïen l’ambient de la nit. El públic estava a punt, es notava que sabien perfectament qui actuava i, com si fossin a casa, els Arrels de Gràcia trepitjaven l’escenari amb alegria, moviment, festa i ball.
Els joves gitanos ja fa temps que s’han posicionat com una de les bandes amb més projecció en l’escena actual de la rumba catalana i això quedava constatat amb la gràcia i frescor que desprenien en cada cançó. De fet, aquest èxit podria ser degut a les lletres carregades d’històries quotidianes, un element que acostuma a estar abandonat en el gènere de la rumba catalana, que es basa més en ritmes.
Era nit de presentació, però el grup gracienc també va fer un repàs dels temes més mítics del seu primer àlbum Més o menys (Achilisound, 2013) com “Ochohoras”, “Sunmorenao”, “L’espardenya” i “Caló Català”. Cançons de sempre i que tothom se sap i canta i una participació constant amb el públic que contagia tot l’espai. El nou treball dels graciencs, però, també era molt esperat des de baix l’escenari, els assistents havien fet els deures i van gaudir al màxim de cada ritme. Amb més pinzellades pop i gipsy rock, sonaven “Niño acomodao”, “La televisión”, “Volando”, “La pulga” i “Ingrid”.
Ja a punt d’arribar el final de la nit, el públic demanava amb força una cançó: “La cançó del lladre” de La Troba Kung-Fú, coneguda vulgarment com 'Clavell morenet'. I és que Arrels de Gràcia és una banda que, a part de tenir un repertori propi d’alta qualitat, té el do de saber versionar grans cançons de la terra.
I el millor tancament de presentació havia d’anar de bracet amb el que ja és un clàssic del grup i també de la rumba catalana, “La moto” es cantava i es ballava amb disbauxa sense poder deixar de moure l’esquelet fins la darrera nota.
Arrels de Gràcia són bon rotllo, porten la rumba catalana a la sang i saben traslladar un ambient típic de festa major a l’aire lliure en qualsevol indret. Ja fa anys que són un dels plats forts d’alguns esdeveniments de la capital barcelonina i no deixen indiferent ningú amb el seu caràcter càlid i extravertit. Són una gran aposta que no et deixarà parar de ballar.
