Lapsus
Contra els signes d’aquests temps en el qual les bandes s’afanyen a treure, un rere altre, àlbums i produccions diverses per tal d’esprémer la repercussió dels petits o grans “moments de glòria” que els brinden els mitjans o la connexió amb un públic determinat, Lapsus s’ha permès deixar baixar el suflé del seu treball de debut, Desperta (Música Global, 2013), i presentar un Compte enrere (Música Global, 2016) carregat de mostres i detalls d’un procés cuinat a foc a lent.
El grup escollit per obrir aquesta nit d’estrena va ser Màia. No era fàcil pujar a l’escenari de La Mirona, amb la sala respirant una buidor intimidant, i remar contra corrent per crear una atmosfera plena d’intensitat i energia. Però de cada cop de la potent veu de la seva cantant, de l’equilibrat joc entre els acords de les guitarres i de la força del violí, en va resultar el tel càlid necessari per encarar l’entrada dels protagonistes de la nit.
Se’n morien de ganes i es notava. L’entrada de Lapsus a l’escenari va ser llampant i potent, mostrant plens d’energia que tenien nou repertori i frisaven per presentar-lo. Per fer-ho no es van estar de deixar-se acompanyar del recursos necessaris per assegurar un impacte com el que es mereixia l’ocasió. Les veus de l’Helena Sargatal, d'en Jordi Ninus, de la Marina Prades (Màia) o de l’exmembre de la banda, Àlex Vidal, van afegir intensitat a la ja de per si potent posada en escena del grup. Una posada en escena amplificada per la col·laboració del guitarrista Jordi Carles i el saxofonista Adrià Bauzo.
El compte enrere per tornar a tenir entre les orelles aquesta nova proposta carregada d’un so potent i d’unes guitarres a vessar del rock més suggerent s’ha acabat. És el moment d’invertir el curs del compte i començar a sumar actuacions, quilòmetres i la força que els empenyi a seguir mostrant-nos de quina pasta estan fets.
