Cuidar-nos unes a altres

Miquel Cubero
Cantant d'Ojo de Buen Cubero

No sabeu les ganes que tinc que surti el segon disc d'Ojo de Buen Cubero aquest dimarts 24 de gener. La veritat és que les sensacions són diferents de les del primer disc. Clar que hi teníem ficades unes expectatives, però és veritat que, en un segon disc, aquestes són més altes. N'hi ha una expectació, a més, del públic, un públic que has vist com a pas de formigueta, concert rere concert, s'anava fent més gran. Que cantaven les cançons amb tu, i que han escoltat nous temes. Fins i tot algun ens ha enviat ja una versió! La veritat és que flipes, i només esperes que tot vagi bé.

Si d'alguna cosa ens ha servit aquest camí de dos anys és per aprendre. No només en l'àmbit musical, sinó a aprendre les normes i trifulgues d'un món que, fins ara, sempre havia quedat lluny. El de la indústria musical. Realment, ens hem trobat amb algunes coses ben lletges pel camí. Penya que et vol estafar, contractes fraudulents... Coses que, més per necessitat que per ideologia, ens han portat a l'autogestió. Les coses com són, tampoc es tracta d'anar de postureig per la vida. El cas és que ho hem fet així. I, que voleu que us digui, té els seus problemes, i molt d'estrès, però és interessant. És com més aprens. Realment penso que si no haguéssim hagut de fer-ho nosaltres mateixos, no hauríem après la meitat. Coses bones i dolentes de la indústria.

En tot cas, com polititzar-se és, sobretot, cuidar-nos unes a altres, volia deixar la meva petita aportació, coses que hem anat aprenent sobre els contractes discogràfics, de productores... Aquí van els consells:

  1. Llegiu bé. Sembla idiota, però feu-me cas, llegiu bé.

  2. El que no enteneu, porteu-ho a un advocat especialitzat. Encara que costi diners, us pot salvar d'una de grossa que us marqui per molt de temps. Contractes indefinits i tal.

  3. Mai us confieu dels "possibles" o coses que no estiguin especificades a un paper. Res de promeses de promoció que no apareguin al contracte, en sèrio, a cagar.

  4. Que mai us tanqui la porta a projectes externs, a feines o altres. Que no us lligui a haver de demanar permís a la persona amb qui firmeu el contracte.

  5. Mireu bé el temps que us lliga aquell contracte.

  6. Igual que nosaltres tenim unes obligacions, ells també les han de tenir, i estar especificades. Que aniríeu a treballar a algun lloc sense que al contracte apareguessin els diners que cobrareu?

Suposo que m'oblido alguna cosa, i que en més d'una segueixo sent un complet ignorant, però vaja, és el que mola, que la gent em discuteixi el que opino. L'últim article, xerrant amb en Claudi de Sybarites, van sorgir idees interessants que mai havia pensat. Va, qui serà el següent?

Per molts anys!

Per Pau Planas

El Tradicionàrius arriba a la trentena edició. Paraules majors. Són pocs els festivals que aconsegueixen sobreviure tants anys. Però quan es tracta d'un festival que fuig decididament de la comercialitat per centrar-se en el tant oblidat i menystingut món de la música tradicional, el mèrit ja és majúscul. Sobrenatural, m'atreviria a dir. El Tradicionàrius s'ha convertit en aquell reducte imprescindible que fa que la vida musical segueixi a ple hivern i que les propostes folk tinguin un altaveu des d'on presentar-se al públic.

És necessari, doncs, reconèixer la feina incansable de l'equip del festival, amb Jordi Fàbregas al capdavant, per mantenir viu un festival absolutament necessari. Una feina feta, de ben segur, amb més voluntat que beneficis. Una feina que només podem fer que agrair una i mil vegades. Perquè sense Tradicionàrius, el sector musical d'aquest país seria una mica més pobre.

Tradicionàrius

El Festival Tradicionàrius reuneix els grups que van formar el primer cartell per celebrar els 30 anys.

#Volemacollir

Prop de 50 artistes seran al gran concert solidari per a les persones refugiades que es farà l'11 de febrer al Palau Sant Jordi.

Clara Peya

La pianista publica aquest divendres Oceanes.