Joan Reig
Quan un artista està a gust a l'escenari es nota. Interactua constantment amb el públic, explica anècdotes, històries sobre les seves cançons i no té cap pressa per marxar. Si el públic aplaudeix i demana més cançons, l'artista cedeix i torna a cantar per a un públic que gaudeix de la seva música.
Joan Reig és d'aquells artistes a qui agrada xerrar. De fet, ell mateix ho va dir: "xerro molt, aviso. De cantar no canto massa, però faig conferències". Dissabte al Tarambana: Espai Cultural i Gastronòmic va oferir un concert de luxe. Més de dues hores cantant i explicant mil i una aventures que van fer gaudir la setantena de persones que es van apropar a l'últim concert de l'Off Tastautors. Durant el darrer mes hi han passat Maria Arnal i Marcel Bagés i Judith Neddermann amb la gira Neddermann Sisters on la seva germana Meritxell i tota la banda l'acompanyen a l'escenari.
Amb barret i corbata daurada, Joan Reig va pujar al petit escenari del Tarambana acompanyat del guitarrista Sergi Esteve Ferrer. Amb el so de la guitarra va començar aquest concert on interpretava cançons seves, algunes de les quals ha escrit per a Els Pets i altres que han format part de la seva vida. La primera en sonar va ser "També per tu", uns versos de Miquel Martí i Pol transformats en una tendra cançó. Seguidament, va passar al blues, amb la cançó "No et puc acompanyar" del conjunt català Els 4 gats. Si per referents no en tenia suficient, Joan Reig va seguir la seva selecció amb cançons com "Don't Let Me Be Misunderstood" de Nina Simeone, "I got a woman" de Ray Charles o "One Two Many Mornings" del recent premi Nobel Bob Dylan.
Després d'aquest bloc de versions, totes elles traduïdes al català, Joan Reig va interpretar cançons seves i va acabar dient "primer de tot us fotré un rotllo que veig que us agrada". El músic de Constantí va explicar com va sorgir la lletra "Ningú" del disc Com anar al cel i tornar (Discmedi, 2007). En Joan es va fer gran a un cafè del seu poble, diu que la vida en un cafè és el Facebook d'avui en dia. Però troba que en un bar, els coneixements passen d'una manera més natural i que ara ho deixem tot a mans d'Internet. No sap si això és millor o pitjor, però d'aquesta reflexió va sorgir la cançó. I no deixant de banda el grup on ha fet de bateria tota la seva vida, va interpretar "Espurnes de coratge", de Com anar el cel i tornar; i "Sebastià", de Bon dia (Discmedi, 1997).
El concert seguia amb més versions i ho feia amb un dels referents catalans: Joan Manuel Serrat i la seva cançó "Me'n vaig a peu". Guillem d'Efak, Jacques Belle, "Soc de l'oest" de David Esterri o cançons com "Bandoler" de Lluís Llach o "Les rondes del vi" de Jaume Arnella van fer cantar el públic del Tarambana. En Joan Reig marxava, però entre aplaudiments i ovacions, els assistents van aconseguir que seguís el concert amb un clàssic "Homenatge a Teresa" d'Ovidi Montllor, "El poble sota el barret de fum", de Fràgil (Discmedi, 2010); i "S'ha acabat", de Calla i balla! (Discmedi, 1991). Però els assistents van decidir que el concert no s'havia acabat i van fer tornar en Joan que va interpretar "Els contrabandistes" de Marina Rossell.
