Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Fotografia: Josep Tomàs

16 de desembre. Al bell mig de Gràcia, a la plaça Anna Frank, Nadal s’havia avançat. Una nit freda d’hivern a Barcelona, llums als carrers, gent passejant, jovent, cultura... Aquesta nit arribava al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) l’espectacle Lo misteri de Nadal de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, un clàssic nadalenc al qual no es podia faltar.

A dos quarts de deu, els més puntuals ja començaven a arribar. La cua era xivarri, expectació i ganes d’entrar. A poc a poc, el pati de butaques es va anar omplint. Una dona amb un jersei taronja de llana s’encamina al seu seient mentre taral·leja la nadala que sona de fons per tota la sala.

L’ambient és com el d’un dinar en família el dia de Sant Esteve. L’escenari és fosc, al mig, un avet de color verd destaca, i llums verds, vermells i algun de groc il·luminen cadires i instruments. De fons, continuen les nadales...

De sobte, per les escales, baixa un home. El públic somriu, sap qui és i què significa, comença el xou. Va enganxant cartells per tot el pati on posa “Porteu cascavells, si us plau”. Puja a l'escenari de nou, s’encén el focus i el Noi comença a parlar al púlpit. Presenta l’espectacle i cada membre. De manera còmica, van interpretant el que és per a ells el misteri que amaga el Nadal i amb algun acudit, el públic els rep riallers, s’ho passa bé.

Comença la primera cançó, “Lo misteri” pel Quico, la humilitat amb la qual baixa a terra “allò tan gran, el cosmos”. Canten "La mare de Déu". I van tocant altres temes mentre el públic, cada vegada més involucrat, somriu i balla al ritme de la música (Oh Ah, Oh Ah). Lo Célio es treu jaqueta i bufanda i comença a explicar “lo còsmic” del naixement de Jesús mentre el Noi exagera els seus gestos i prolonga així el somriure dibuixat al públic.

Continua l’espectacle explicant com tots dos es van conèixer i l’enllaça amb la següent del repertori "Un prodigio de extrema hermosura". Una base musical brillant, acompanyada de les veus de Quico el Célio i el Noi mentre aquest toca amb una ampolla d’Anís del Mono i un bastó com el típic tiet quan acaba el menjar nadalenc. Es trasllada al públic aquesta calidesa i familiaritat que volen transmetre, i l’acompanyen de picament de mans a ritme de la cançó.

“Ara és el moment de treure els cascavells”. Moment còmic, seguint amb la seva línia d’espectacle i bona música. Els mateixos cascavells que feia mitja hora, el Noi havia recordat que el públic havia de portar, ja que eren “imprescindibles”. Lo Mut de Ferreries, treu unes claus de la butxaca. “Dumdumdum”, i comença el següent tema... “Digues noi d’on vens, digues noi qui ets, on vas vestit de blanc”. Tothom treu les seves claus i fan d’acompanyament instrumental als artistes. Tota la sala s’inunda d’un soroll que recorda els cascavells d’un trineu.

Al torn de l’Evaristo, treu de nou riallades a la sala. Segueix amb el tema "Sant Josep va a buscar foc", una rumbeta que omple d’alegria els espectadors. Una altra història màgica, una rumba, un poema de Papasseit i un solo de guitarra després, arriba el moment clau del concert: "El gall i la tia Pepa". El públic es divideix per animals: ases, corders, ànecs i galls. El protagonista, però, Víctor el “gall”, un espectador valent que ha pres paper en l’actuació amb el seu característic “Kirikiki” que fa esclatar tothom a riure, com si d’una granja es tractés. El públic participa entusiasmat, gaudeix com un nen gaudeix del dia de Reis.

“Lo gran misteri” ja es va complint. A l’epíleg de l’espectacle, canten "La nit de Nadal", aquest cop, en lloc de l’ampolla d’anís, el Noi agafa una cadira com a instrument. Timbals, cadires, picament de mans, barreja de sons i emocions a l’ambient.

Quan acaba, s’apaguen tots els llums i només queden enceses unes espelmes a l’escenari. Moment misteriós. Canten una cançó més especial.

I més aplaudiments...

I l’Evaristo que encara continuava fent el tito...

I més rialles i somriures...

I la rumba més alegre per al final on balla des del més fester fins el més parat, Los peces en el río.

El públic s’aixeca, demana un bis.

I baixen al pati de butaques, mostrant proximitat, un ambient càlid.

Una cançó per acomiadar-se, tothom continua ballant i cantant.

I “misteri” resolt: “El nadal és amor, el misteri del Nadal és alegria, humilitat. Per entrar dins del misteri del Nadal, t’has de desconnectar de tot.” “Que tingueu un bon Nadal i un Any Nou carregat d’alegries.”

I així, amb una imatge nadalenca i carregada de somriures, tant a joves com a no tan joves, una guitarra, una nadala i molts més misteris, acaba una altra nit màgica de mà d’artistes com ells. 23 anys als escenaris i continuen conservant l’essència del Nadal.