Botifarra a banda

Fotografia: Josep Tomàs

És curiós com en un territori relativament petit com el nostre pot tenir una cultura tan plena i diversa. Això pot provocar que encara que es marxe a un altre indret, sense sortir del país, es trobe a faltar la pròpia terra... Potser per això tenim la necessitat de buscar la nostra gent de tant en tant per recordar quan eren a casa. Aquells qui han viscut a quilòmetres de la seva llar coneixen la nostàlgia de estar-hi lluny i necessiten envoltar-se i recordar de tant en tant, encara que sigui per un parell d'hores. Segurament és per això que mitja hora abans que comence el concert de Botifarra a Banda amb "La Valenciana" el Centre Artesà Tradicionarius és gairebé ple.

La sala s'omple de veus que conversen animades tot parlant en accent valencià mentre esperen que comence el concert. No és fins gairebé vint minuts més tard que es presenta als artistes que amenitzaran la nit tot emfatitzant sobre la importància de la cultura popular. Seguidament, desfilen sobre l'escenari els membres de la banda La Valenciana, una formació de valencians residents a Barcelona i tot seguit el seu director Vicent Pérez Esteban i els músics de Botifarra a Banda. Els aplaudiments són notables, però no tant com quan Pep Gimeno posa un peu sobre l'escenari. Es situa davant del micròfon, treu unes castanyoles i tots junts comencen a interpretar la primera peça musical: “La Granaïna del Tio Palero”. Quan acaben, els membres sobre l'escenari són aclamats durant els instants que precedeixen al parlament de Gimeno que entre cançó i cançó anirà explicant anècdotes del País Valencià, siguen familiars o de gent a qui va conéixer mentre recorria els pobles amb la intenció de recol·lectar i conservar la música tradicional.

El repertori d’aquest dissabte nit és molt variat, tot i que sense sortir de la cançó tradicional ni dels cants, que tal com explica: se cantaven abans als quintos quan es feia la paella i anaven tots bufats, com en el cas la “jota de Quintos i Ronda”.

De la rondalla a l’havanera i acabant amb una nadala, hi ha un recorregut pel País Valencià que passa per llocs com Xàtiva o Senyera amb diferents peces musicals i per altres indrets amb les explicacions de Gimeno, qui no es limita a les anècdotes i acudits, també arriba a parlar en rimes i refranys entre cançó i cançó. La cosa, però, no es queda a València. També hi ha influencies d’altres llocs del Mediterrani, com en un parell de cançons on el violinista Ahmed Touzani interpreta algun fragment de cançons amb origen morisc en la llengua pròpia.

El públic agraeix tenir una nit que els recorde a casa i tenir una figura com Botifarra que treballa per conservar la memòria històrica de la seua terra: allò que vam ser, allò que ens fa ser com som avui. Després de dotze peces musicals, el concert arriba al seu fi i tot el públic s'aixeca per retre un gran aplaudiment als artistes sobre l'escenari,  i després d'un bis marxen amb la sensació d'haver passat una estona agradable i sentir-se com a casa.