Cesk Freixas
Cesk Freixas ja té enregistrat el que ha de ser el seu sisè disc d'estudi. Només una setmana després del final de gira, el cantant ja es tancava als estudis Labedoble de Terrassa per començar la gravació d'un disc que arribarà a la primavera i que mantindrà la línia de Protesta (Temps Record, 2014). "Continua sent un so que reivindica el rock i les arrels més contundents de la cançó protesta" avança. Aquest so, però, es combinarà en aquesta ocasió amb "altres elements de la música més tradicional". I és que el cantant té clar que "amb els anys hem sabut trobar aquest punt de connexió amb la nostra tradició i amb la nostra identitat mediterrània i crec que amb aquest disc hem acostat posicions en aquest sentit". A més, s'ha volgut acompanyar d'amics i còmplices habituals, com Roc Casagran, Gemma Humet, Joan Boada i Núria Lozano (La Carrau), Yacine (Yacine & The Oriental Groove) i el teclista terrassenc Enric Carreras.
Després de cinc discos publicats, reconeix un cert temor de caure en la repetició, especialment en les lletres: "Em trobava amb el handicap que amb cinc discos he tingut l'oportunitat de parlar de moltes coses que em preocupen. Al final són més de 50 cançons on, bàsicament, he parlat de les relacions humanes, del nostre país, de les aspiracions nacionals i de la crítica del sistema econòmic", però es mostra orgullós d'haver pogut trobar la fórmula per "parlar d'aquests temes que mouen el món des d'una perspectiva diferent a la que havia trobat amb els altres treballs". A més, ho ha volgut fer des d'una voluntat "més positiva, més propositiva i més constructiva d'entendre la política, la vida i el món". "De fet, les lletres tenen tant a veure amb aquests conceptes que el títol va per aquí", continua.
Una vegada més, el cantant ha treballat colze a colze amb Víctor Nin, encarregat de la producció i els arranjaments del disc. "En Víctor sap molt bé cap on vull portar les cançons. Quan faig una peça a guitarra i veu li envio i li dic: 'voldria que sonés cap a aquest estil o cap a aquesta referència' i sé que, només dient-li això, ell ho porta allà on jo imaginava". Així doncs, ha optat per repetir la fórmula que tan bons resultats li ha aportat ens els últims treballs, amb l'afegit que, aquesta vegada, han pogut focalitzar-hi tots els esforços: "Per primera vegada no hem hagut de tallar la gravació. Sempre havíem de parar la gravació quan arribaven els caps de setmana perquè teníem concerts i havíem de continuar la gira i ara, per primera vegada, no hem tingut aquest problema afegit, perquè al final és un problema i no pots centrar-te en el que t'has de centrar, que és la gravació".
I és que, després de més de deu anys ininterromputs damunt dels escenaris, Cesk Freixas va decidir aquest novembre tancar gira per primera vegada i agafar-se un període sabàtic de concerts: "Hi estic poc habituat i costa. Al final, això és una espècie de droga, no tant per l'escenari en si mateix sinó per l'aplaudiment", reconeix en observar aquesta aturada. "Hi ha aquesta cosa tan estranya de sentir-te estimat i respectat i d'això costa molt desenganxar-te'n, però ja m'agrada perquè no havia trobat mai tant a faltar fer concerts i trobar a faltar la teva feina, quan saps que la podràs tornar a fer més endavant, crec que és una cosa positiva" conclou.
"Amb els anys hem sabut trobar la connexió amb la nostra tradició i amb la nostra identitat mediterrània i crec que amb aquest disc hem acostat posicions en aquest sentit"
