#Allargalavida

Visca els projectes solidaris!

Sembla un dimarts qualsevol, amb l’estrès característic dels finals de curs i les ganes indiscutibles d’estiu, però per sort el dia d’avui és diferent i passejant pel voltant de la Sala Apolo és fàcil adonar-se’n. Més de mil persones fan cua impacients per gaudir de l’oportunitat irrepetible que els ha brindat l’Escola Súnion per promoure la donació d'òrgans.

El públic, molt expectant per saber quin grup serà l’escollit d’obrir la nit, rep amb forts aplaudiments a Xarim Aresté. El segueix Quart Primera, defensant el seu estil inconfusible, que ens sorprèn amb una magnífica col·laboració de Sara Pi. La seva tendresa deixa bocabadat el públic. Després de compartir-hi una cançó, dóna pas a Maïa Vidal que defensa, amb molta energia, un pop electrònic innovador.

Ens desviem de la línia ‘popera’ que s’havia seguit fins ara per passar al reggae. Abans, però, l’humorista Andreu Casanova es presenta i ens informa que avui som 1.200 persones solidaritzades amb la causa. A4 Reggae Orchestra són els encarregats d’iniciar el segon bloc de concerts i, interactuant amb el públic, aconsegueixen animar l’ambient. Ha arribat el moment d’un dels grups més esperat de la nit, Pirat’s Sound Sistema. Demostren una vegada més que són els senyors de l’enrenou i els espectadors els ajuden a ser-ho, ja que se saben totes les lletres de dalt i baix i les canten a ple pulmó.

El públic necessita respirar una estona i l’escenari un canvi tècnic, així que els organitzadors aprofiten per projectar-nos un vídeo fet per ells mateixos sobre la campanya. Els Strombers pugen a l’escenari amb la força de sempre i quan canten “Borracha” els espectadors tornen a donar-ho tot i ens demostren que se la saben sencera.

Sense deixar de banda el reggae però ‘popificant-lo’ una mica, Oques Grasses prenen l’escenari. Aprofiten per presentar alguna cançó del seu nou àlbum tot i que la majoria de gent ja se les sap. Es formen, fins i tot, les primeres ‘olles’ de la nit. Els d’Osona són experts en sorprendre’ns i avui, un altre cop, finalitzen el seu brillant concert traient-se la samarreta per recordar-nos que els passos importants es solen fer sense roba. Sembla que la força i l’energia dels concerts va ‘in crescendo’, i ara els hi toca a Ebri Knight mantenir el ritme. I no només ho aconsegueixen a la perfecció, sinó que l’augmenten. Les ‘olles’ que abans es formaven tímidament ara ja són evidents i el terra de l’Apolo comença a tremolar. Una col·laboració inesperada, Els Catarres i Brams, posa el públic en peu de guerra i el deixa amb ganes de més.

Ens trobem en el punt d’inflexió de la nit. El següent grup també és una col·laboració molt aclamada, Blaumut i Gerard Quintana, que protagonitzen el moment més emotiu de la mà de l’himne “Camins”. Ja queda poc pel final, però encara han de cantar grups molt esperats com ZPU. Green Valley comparteixen escenari amb Rapsusklei, una combinació clarament explosiva. Definitivament, era un dels grups que el jovent tenia més ganes de veure en directe i no ha decebut. Només falta un grup i és, ni més ni menys, que La Pegatina. Sonen els primers acords i el públic esclata. Tota l’energia que els quedava l’esgoten saltant i cantant totes les cançons senceres.

Malauradament, totes les coses bones s’acaben i hem d’assumir-ho. Ha estat excel·lent i ho voldríem repetir, però no podem fer-ho sense reflexionar-hi abans. És impressionant la bona feina que han aconseguit fer els alumnes de 4t d’ESO, les institucions en podrien prendre exemple. Llarga vida als projectes solidaris! Enhorabona, Súnion.