Damià Olivella
Dins el marc del Guitar Festival, la Sala Barts Club de Barcelona va acollir l’actuació del manresà Damià Olivella. Una nit on el soul, el folk i el pop es van repartir el protagonisme a parts iguals.
Una veu trencadora acompanyada d’un bateria excepcional van omplir la petita sala, fent que el silenci entre el públic fos total. Des de la primera nota van captar l’atenció de tots els presents. I és que amb poca cosa en van tenir suficient per posar-se al públic a la butxaca. La sintonia que corria entre els dos artistes es deixava entreveure en les mirades i gestos que posaven punt final a un tema, així com en les aparicions totalment inesperades del bateria en el decurs d’algunes cançons cantades en solitari. I és que com molt bé va explicar en Damià, no havien pogut assajar massa abans del concert, però van marcarse un repertori, que molt sincerament van acceptat que no podrien seguir. Que per què? Doncs perquè la vida és així, i no sempre allò marcat és el que s’acaba seguint.
Versions i cançons pròpies de la mà d’una veu que posa la pell de gallina, i es mou entre moments de rialles i d’altres de més emotius. Tal com van explicar, “hi ha versions que les fas perquè saps que et quedaran de puta mare, i d’altres perquè simplement t’agraden”. Demostra molt d’uns músics arriscats, que van prendre’s el concert com una trobada amb amics, en la que sense pensar-t’ho molt agafes la guitarra i comences a tocar el que et surt de l’ànima i més et ve de gust.
Si es llegia entre línies, es podia veure com de les lletres se’n desprenien lliçons, o més aviat consells per aprendre a viure sense tantes preocupacions. Desenfadats i segurs d’ells mateixos, van oferir una hora i mitja d’aquelles que et semblen 5 minuts, d’aquelles que et transporten i et fan perdre la noció del temps. Vam poder gaudir de grans clàssics com “Losing my religion”, “Get up stand up”, “Ain't No Sunshine When She's Gone”, “For Once In My Life” i "Crazy", que van acabar de reafirmar la facilitat i capacitat de Damià Olivella i Albert Cordobés.
I deixant de banda els preàmbuls als quals ens tenen acostumats abans d’arribar al final de la nit, en Damià ens ofereix “A Change Is Gonna Come” a soles, per acabar amb un tema que com ell va avançar, “molaria molt”, “Stand By Me”. Una nit de sorpreses que va deixar clar que els temes enregistrats no són suficients per conèixer la capacitat del manresà. Si de debò voleu apreciar la seva espontaneïtat, no us podeu perdre l’oportunitat d’assistir a algun dels seus concerts. Bona música i millor ambient.
