Mireia Vilalta
La nit del 21 de maig és la Nit dels Museus, però a La Mirona hi ha preparat un altre tipus d’espectacle. La sala gaudeix d’un ambient tranquil, íntim. Mentre espera l’inici del concert, el públic fa una copa o una partida de futbolí entre rialles. Això sí: quan els llums de l’escenari s’il·luminen, tothom s’acosta per estar cara a cara amb els artistes.
La Mireia Vilalta demostra des del primer minut que té una cosa que no es pot comprar: presència escènica. Toca amb la guitarra una melodia intrigant, forta, que omple la sala freda i l’escalfa. La seva veu és greu, profunda, punyent. Tot i que està acompanyada per la seva banda, totes les mirades es fixen en ella. Això no la intimida, al contrari, somriu, plena de força, i ho dóna tot des del minut u. Es nota que gaudeix, però també que sap el que es fa. La seva veu és torrencial; canta amb ànima rockera però amb una gran tècnica vocal. "The Chair" i "Oh baby" són els primers temes que sonen a la sala La Bombolla, el lloc escollit per Vilalta per presentar el disc Apnea (Música Global, 2016). És evident que els seus amics i familiars han vingut a donar-li suport, perquè hi ha una gran complicitat entre ella i el públic, que l’anima i l’aplaudeix sense parar.
Amb "La lluna no he agafat" deixa clar que la seva música funciona en català fins i tot millor que en anglès: li dóna personalitat. En alguns moments sembla que segueixi els passos de Duble Buble o Lax’n’Busto; promet fer-se un lloc en l’escena rockera catalana. La Mireia té una imatge personal espectacular i sap explotar-ho: transmet una seguretat en sí mateixa que se li reflecteix a la veu. És descarada, experimenta i no té por de fallar. Ho demostra a "Calm before the storm" i a "Sons i paraules", on també es nota que el seu registre vocal és tan bo per al rock com per a les cançons més dolces. «Fer una cançó és trobar-se a un mateix» explica abans de començar "El miracle de fer-te cançó", el tema de toc rumbero que anima el públic a ballar.
El concert tanca amb "Ben verds", un cant a la joventut i al carpe diem, i amb "Res de nos", un himne a la valentia en el qual Vilalta acaba demanant «confia en mi». Sens dubte, el públic li ha fet cas, perquè ja van confiar-hi quan van aportar el seu granet de sorra per al projecte de Verkami que ha fet realitat Apnea. El concert de presentació és l’inici d’un llarg viatge per a la jove artista, que, si juga bé les seves cartes, podria convertir-se en un clàssic del rock català.
