Joan Amèric i Andreu Valor
Joan Amèric i Andreu Valor surten puntuals a l’escenari, a l’Auditori de Barcelona, per encisar un públic que els espera impacient. Després d’una curta presentació, comencen amb el tema "Llavis de sal", cantat a dues veus, amb una sincronia màgica. A poc a poc, i amb moltes pauses per comentar les cançons, Amèric i Valor presenten el seu nou treball conjunt, Co(i)nspiracions (Mésdemil, 2015), on reinterpreten els temes més importants de les seves carreres en solitari.
Després de dues interpretacions a duo, Amèric abandona l’escenari i Valor pren les regnes de l’espectacle. Ja havíem escoltat els primers missatges crítics al govern, tant al valencià com al central, i Valor, ara sol, ataca contra les retallades en la llei de depèndencia abans de tocar el tema "Tornarem a caure", que el públic acaba cantant amb ell. A continuació, versiona "Què més podria dir-te", mentre, assegut entre el públic i amb la guitarra a les mans, Amèric escolta i no pot evitar acompanyar-lo amb la guitarra.
Amèric torna a l’escenari i, entre anècdotes que fan riure el públic, els cantautors es posen els assistents a la butxaca i transformen l’Auditori en una sala íntima amb la seva complicitat i bon humor. Es posen seriosos per donar suport al poble grec, ofegat per una Unió Europea insensible al seu patiment, i els dediquen "Vaixell de Grècia", original de Lluís Llach.
Ara és el torn d’Amèric, i Valor abandona l’escenari. Sona una versió de "Vine", que el públic coreja, i després "Mai no ho dubtes". Arriba el torn per a una dura crítica contra la Unió Europea i la desafecció amb la crisi migratòria a les costes del Mediterrani. En honor d’aquests inmigrants, i d’aquells que van haver de fugir de casa durant la Guerra Civil, sona "Camí de les Garlandes", poema musicat per Valor i cantat a dues veus.
S’apropa el final de l’espectacle i Amèric, amb ironia i gràcia, ataca aquells que han passat anys enfosquint i menystenint la cultura i llengua valencianes. Desprès de "Perquè sóc poble", sona la que hauria de ser l’última cançó de la nit, tot i que els crits de “no!” presagien que al concert encara li queda vida. Interpreten "M’aclame a tu", i entre crits i aplaudiments, els focus s’apaguen quan abandonen l’escenari. Però l’ovació no s’apaga i Amèric i Valor tornen a l’escenari amb grans somriures.
Sonen els dos bisos preparats, i s’acomiaden del públic i agraeixen al personal de l’Auditori i al públic per compartir una magnífica vetllada amb ells. Tot i això, han de tornar una tercera vegada a l’escenari perquè el públic està decidit a continuar escoltant les seves veus. Confessen que no tenen preparat un segon bis i Amèric improvisa una versió de "Mandarines" amb Valor a la guitarra. Decideixen acabar, ara sí, tal com ha començat el concert. Torna a sonar "Llavis de sal" i, després de saludar, s’apaguen els focus i el públic abandona l’Auditori dues hores més tard de l’inici del concert.
