Ebri Knight

Segurament la paraula que més he repetit per descriure aquesta gira ha sigut 'Bogeria', però realment es queda molt i molt curta amb tot el que he pogut viure i veure al costat de la família dels Ebri Knight i dels ja molt amics Talco. Una gira que ha servit per als de Marghera per reafirmar-se com un dels grups més destacats de l’escena ska punk europea i als Ebri Knight per presentar-se davant d’una Península molt positivament sorpresa i receptiva davant la seva música i la descàrrega d’emocions, salts i punys alçats dalt de l’escenari dels maresmencs.

El concert de Vigo, amb la sala completament plena, va marcar el tret de sortida d’una gira que ens ha dut a 10 sales, gairebé a totes amb sold out, i amb més de 10.000 km de carretera amb furgoneta. L’endemà de Vigo vam partir els 2 grups fins a Llangreu, un dels pobles miners més coneguts d’Astúries. Poca estona abans començar, a fora de la carpa posada al mig de la plaça del poble, uns nois d’allà van garantir el nivell “punki” de la nit pixant-se a sobre d’uns cotxes de la policia, amb els 2 agents allà mateix. Anèctodes a part, va ser una nit per recordar; amb gairebé tots els assistents miners i mineres de professió, les lletres reivindicatives tant dels Talco com dels Ebris (que van dedicar més d’un himne miner) es van fer sentir i molt.

El cap de setmana següent vam anar a Iruñea, on els Talco tenen gravat el seu disc en directe, i per tant, un dels molts llocs on mouen gran quantitat de fans. Com a gairebé a tots els concerts d’aquesta gira, Ebri Knight va ser una gran sorpresa. El públic es va entregar completament des del primer moment. Un dels llocs on em crida més l’atenció de la gira era la parada que faríem l’endemà a Múrcia, que pobres, són com els grans desconeguts de la Península (no ho dic per exagerar, vaig acabar fent el merxan de Talco ja que no hi tenien cap contacte allà). Això sí, van estar completament a l’alçada dels concerts que hem fet, amb una sala plena de murcians i valencians que van baixar ja que el tour no passava pel País Valencià.

Amb una setmana per descansar, la següent parada va ser a Vitòria, a una sala en ple centre de la ciutat. Em sembla que mai havia vist uns pogos com els que van fer als 2 concerts. Recordaven les batalles del Senyor dels Anells de les hòsties que es fotien, no és broma. L’endemà vam baixar els 2 grups cap a un dels 2 plats forts de la gira: Madrid. Una sala annexa al palacio de Vistalegre va acollir unes 2.000 persones disposades a cremar-ho tot. Des de ben d’hora de la tarda que ja es podien sentir els bars completament plens del voltant de Vistalegre, amb els fans corejant els ja himnes de Talco amb banderes i samarretes del St. Pauli. Relament em costarà oblidar la imatge de 2.000 madrilenys ajupint-se per saltar a ritme de la música de la Patum a mans dels Ebri Knight, com si estiguéssim per Corpus a Berga a punt d’un Salt de Plens.

El divendres següent ens vam tornar a trobar amb Talco a Zaragoza, a una sala just davant del Pilar, la qual es va fer petita per la bestialitat dels italians i catalans junts. Un concert ple de la bona gent de Purna, l’esquerra independentista aragonesa, que ens van fer sentir com a casa. L’endemà va ser el segon plat fort de la gira: Barcelona, on ens esperava una Razzmatazz ple de hooligans. La nit va ser una bogeria total, fins al punt que el públic va tirar carretilles dins la sala. Sí, van tirar carretilles dins de Razzmatazz! Els segurates es van tornar bojos. Tot i que els Ebris, per culpa dels horaris, van tocar dins horari infantil (19.00 hores), la sala estava completament plena.

Amb un cap de setmana de pausa, que s’ha agraït molt, ens vam tornar a trobar amb els Talco a Valladolid, per encetar la traca final de la gira. Ells hi van fer un concert el dijous, però en solitari. Com que s’havia fet sold out i davant la demanda del públic, el grup va decidir fer-hi 2 dates. Els Ebris, com que teníem l’entrega dels premis Enderrock, només vam fer el de divendres. Sortint el mateix dijous a la nit després de la gala dels premis, vam arribar a Valladolid amb el temps just per fer un dinar amb els Talco, dormir una mica i anar a fer les proves. Un altre cop la sala es va fer massa petita. L’endemà, ja descansats, vam partir cap a Bilbao, on per variar no va parar de ploure tot el cap de setmana. Amb una sala plena de gent d’Euskal Herria, Catalans i Bukaneros, aficionats del Rayo Vallecano, que van allargar la nit fent el seu propi concert amb càntics hooligans, vam acabar la gira.