Andreu Valor
És un dia plujós, però això no és suficient motiu per aturar els Concerts de Tornada. Tocarà preparar l'espai alternatiu -el Casal de Bordils- perquè llueixi igual que ho hauria fet la plaça de l'Església. L'ocasió bé mereix els esforços. I és que, en plena gira de celebració dels seus deu anys, avui ens visita Andreu Valor.
Arriba l'hora del concert i el públic, que no s'ha deixat espantar ni per la pluja ni pel canvi d'ubicació, ja omple la sala. El cantautor valencià s'enfila a l'escenari i, de seguida, ens fa entrar en el seu univers. Ressegueix les cançons que l'han acompanyat durant aquesta primera dècada de vida musical, tot convidant el públic a prendre'n part. Ens explica les reflexions que amaga cada una de les composicions, a mig camí entre l'amor i la lluita, i ens regala un concert carregat de detalls.
Acompanyat per Blai Antoni, ens passeja, sobretot, pels seus últims dos treballs en solitari -A l'ombra de l'obscuritat (Mesdemil, 2012) i Malgrat la pluja (Mesdemil, 2013)-. No hi falten, tampoc, picades d'ullet cap als clàssics, amb referències a Estallés ("Ací em pariren i ací estic") i Lluís Llach ("Que tinguem sort"), fins arribar a la darrera declaració d'intencions, potser la més clara i directa: "No sé odiar però vull".
Era la segona nit d'un cicle que comença a encarar ja la recta final amb una setmana intensa. Dijous tornarem a la càrrega de la mà de Guillem Roma i, divendres, Mireia Vives i Borja Penalba hi posaran el punt i final tot presentant-nos Línies en el cel elèctric (Mesdemil, 2017), la seva darrera referència.
