Caritat Humana
Possiblement molts de vosaltres coneixeu Jair Domínguez. Molts, segurament, l'associareu al programa La Segona Hora, de RAC1, on exerceix de presentador i guionista des de fa nou temporades. D'altres potser heu llegit alguns dels seus llibres. El que potser alguns encara no sabeu és que, a banda de les seves facetes de guionista, escriptor i periodista, també és músic. L'any 2001, amb Poder Roig, ja va arribar a la final del primer concurs Sona 9 i ara acaba de presentar nou disc i nou projecte: Caritat Humana.
Domínguez ens regala deu cançons carregades d'humor i mala llet a parts iguals. Ironia amb tocs àcids, missatges directes i lletres escrites a raig, sense filtres ni pels a la llengua. Els títols ja ens ho deixen clar. "Balleu, fills de puta", "Gordes d'arreu del món"... El cantant ens confessa el seu amor per "lo blanc"o la seva fascinació per les tortugues, però també ens proposa calar foc al tribunal i ens desvetlla com és la vida de la dona d'en Freezer -un dels principals antagonistes de Bola de drac-.
El disc et colpeja i t'ataca, sense possibilitat de deixar-te indiferent ja des de primera escolta. Entra directe i gairebé sense deixar-te temps de reacció ja t'hi trobes immers, sense possibilitat d'escapar-te'n. Ens proposa un rock a vegades guitarrer, a vegades amb tocs psicodèlics. Ens evoca l'estètica punk, de missatges contundents i guitarres afilades i ens deixa escassos moments de repòs.
La faceta de provocador ja li coneixíem i aquí la confirmem, però també hi trobem un Jair Domínguez a moments més íntim, amb reflexions vitals que s'amaguen darrere el discurs aparentment surrealista. Ens trobem davant dels nassos un disc imponent, que ens descobreix Caritat Humana com una de les revelacions més sorprenents i explosives de la temporada. Escolteu-lo.
