Bioritme

Vilanova de Sau, un petit municipi de poc més de 300 habitants, veia alterada aquest cap de setmana la seva tranquil·litat habitual. Fins a 4.000 persones arribaven des de tots els indrets del país per gaudir de quatre dies de festival al bucòlic Pantà de Sau. Música, consciència i natura anaven de la mà al Bioritme, un festival que, en només cinc anys, ha crescut fins a convertir-se en una de les cites més esperades de l'estiu.

Amb les entrades exhaurides, obria les portes amb un dels cartells més interessants de la temporada. Una programació eclèctica que donava veu a propostes emergents, com Huntza, Mandragora, Pupil·les o Funkiwi's; a estils poc habituals en festivals on hi predomina el mestissatge; i, a més, apostant per la paritat dalt de l'escenari. Un encert que permetia als assistents descobrir noves propostes musicals des de primera hora de la tarda fins a una hora raonable de la matinada, tot combinant-ho amb una àmplia oferta d'activitats diürnes.

La calor sufocant del migdia de ple mes d'agost i l'absència d'ombra convertia l'escenari Biovent en un repte pels músics que hi feien parada. Ferran Savall, Cesk Freixas, Gemma Humet o The Sey Sisters combatien la xafogor amb el millor dels somriures mentre que una capbussada al pantà es convertia en el comodí pel públic. En canvi, l'aigua polvoritzada a l'escenari Bioterra revitalitzava les ganes de ballar i corejar les tornades amb Les Anxovetes, Muyayo Rif, Hora de Joglar o Projecte Mut.

Una programació complementada amb un extens ventall de Djs que donava pas a les actuacions més mediàtiques a l'escenari principal, com la de Doctor Prats, La Sra. Tomasa, Ebri Knight, Mafalda, els gallecs Dakidarría o els consagrats Boikot -que es presentaven amb un imponent espectacle visual- o les apostes internacionals d'enguany: l'argentina Sara Hebe i els austríacs Russkaja. Uns esperadíssims Green Valley, repetidors per tercer any consecutiu, feien embogir al públic en un dels concerts més multitudinaris de la nit de divendres. Ja als bisos, el públic entonava a ple pulmó -i encenedors en mà- la lletra de "No te tengo miedo". L'endemà eren Aspencat els que assolien un nou ple absolut. En un dels seus últims concerts abans d'aturar la maquinària els de la Marina Alta feien embogir al públic amb un directe trepidant que no va donar ni un segon de descans als seus seguidors.

L'ambient familiar i el bon rotllo incitava constantment als músics a baixar de l'escenari per compartir instants màgics amb el públic. Des de Josep Bordes (Pepet i Marieta) -que prenia part d'un pogo-, fins a Josune Arakistain i Aitor Huizi (Huntza) o Xabi Solano (Esne Beltza) que es barrejaven entre la gentada i decidien interpretar una cançó des del mig del recinte. Eren alguns dels moments més especials d'un festival que segueix creixent -sempre de forma sostenible- i que ha trobat el seu nínxol en l'atapeït calendari estival.