Acústica

Figueres ja espera una nova edició del festival Acústica, que com cada any portarà a la capital empordanesa els noms més destacats del panorama musical català. Pocs dies abans de l’obertura del festival, que començarà aquest dijous i s’allararà fins diumenge amb més d’una trentena d’artistes, parlem amb el seu director, Xavi Pascual, que remarca que l’Acústica s’ha convertit en el tercer festival amb més poder de convocatòria de públic de Catalunya, només per sota del Primavera Sound i el Sònar.

Com van els preparatius?

Els preparatius de l’Acústica són molt complexes, perquè el festival té cinc espais i cada un d’ells té subespais, amb la qual cosa és com una màquina amb uns engranatges que cal connectar molt bé. Hi ha molta gent treballant, tothom ha de tenir la part d’informació que li correspon i hi ha un parell de persones que tenim tota la informació de quin ha de ser el funcionament del festival. L’organització de l’Acústica requereix un esforç físic i psíquic molt important perquè tot funcioni i no comencin a sorgir problemes.

Quin objectiu us marqueu per aquesta edició?

Ens marquem l’objectiu de seguir reivindicant-nos com l’aparador musical de Catalunya, com aquest espai on els artistes de l’any venen a mostrar tot el seu potencial i ens agradaria, si el temps acompanya i tot va bé, poder repetir la xifra d’assistents de l’any passat, que va ser el rècord històric del festival amb 100.000 espectadors. Hem treballat amb una programació que és amb un 90 o 95 per cent d’artistes catalans i pensant poder repetir l’èxit de l’any passat.

Un dels objectius, doncs, és superar la xifra de públic de l’any passat?

No, és mantenir-la. El festival aquest any té un escenari nou, la qual cosa pot fer que el públic pugui estar més esponjat i més còmode, però el nostre objectiu no és seguir creixent en xifra, sinó en qualitat.

S’està arribant al màxim d’aforament possible per la ciutat?

L’única manera que tenim de seguir creixent dins el casc urbà de Figueres és seguir obrint nous escenaris, perquè els espais tenen uns límits arquitectònics i no podem tirar edificis a terra perquè hi càpiga més gent. Per tant, l’única manera de seguir creixent és el que fem: obrir un nou escenari en un nou espai. Això pot anar creixent fins que s’acabin les places.

"Ens marquem l’objectiu de seguir reivindicant-nos com l’aparador musical de Catalunya"

Ara fa dos mesos, deies que podies assegurar el present del festival però no el futur. Es manté aquesta realitat?

Sí, clar.

Com han canviat les relacions amb l’Ajuntament?

No han canviat, és el mateix. Per poder assegurar el futur en el centre urbà d’una ciutat necessitem tenir per escrit que això es pot fer. Aquest escrit el tenim per aquest any però només per un any. Per assegurar l’Acústica del 2018 hem de tornar a tenir un escrit que digui que ho podem fer. És una cosa que no depèn de nosaltres. Aquest any, aquest escrit no el vam tenir fins el mes de juny.

En el procés de negociació amb l’Ajuntament, s’ha plantejat que el festival passés a ser de titularitat pública?

No, no s’ha tractat això.

És una possibilitat que veuríeu amb bons ulls?

Nosaltres sí, però és que no s’ha tractat. En cap moment hi ha hagut cap interès perquè això sigui així. De fet, tampoc hi ha cap negociació. No negociem, simplement conversem. La paraula negociació no és correcte. Al final, si aquest esdeveniment el volem fer a la ciutat de Figueres, és la ciutat la que ha de donar el permís. Amb la qual cosa, depèn d’ells que ho puguem seguir fent a Figueres. El que també és veritat és que depèn de nosaltres que es pugui fer aquest festival aquí, perquè és un pressupost que se’n va al voltant dels 600.000 euros i l’administració local està al voltant del 30 o 35 per cent. Tota la resta són diners que hem d’aportar nosaltres. És un tema complicat que ara mateix prefereixo no tractar i centrar-nos en aquesta edició de l’Acústica.

Enmig d’aquest procés, el festival viurà probablement la seva edició més ambiciosa. Com encareu aquesta setzena edició?

Nosaltres hem volgut fer una programació com sempre, pensant en els artistes que estan marcant aquesta temporada. Dins aquests noms, n’hi ha que tenen gran poder de convocatòria fent pagar entrada, per tant, si nosaltres els portem amb entrada lliure encara hi haurà més gent. La música del país està en un molt bon moment i, nosaltres, com a aparador d’aquesta música, esperem viure una de les grans edicions de la història de l’Acústica. A més, és important fer-ho amb una programació on el 90% dels artistes són catalans. Poder assolir xifres d’assistència tan altes només amb música feta aquí és molt important i crec que no passa a cap altre festival del país.

"Poder assolir xifres d’assistència tan altes només amb música feta aquí és molt important i crec que no passa a cap altre festival del país"

Un dels plats forts serà la nit de dissabte a la Rambla amb Els Amics de les Arts i Manel. Dos grups que poques vegades han coincidit sobre un escenari. Ha estat difícil aconseguir portar els dos grups junts una mateixa nit?

Ha estat molt fàcil, no hi ha hagut cap mena de problema. Tot ha estat d’una manera molt natural. Em feia especialment il·lusió perquè és la cinquena vegada que vindran Els Amics i la quarta de Manel. Són grups d’uns 10 o 11 anys d’història i això significa que, des dels seus inicis, pràcticament totes les gires que han fet han passat per l’Acústica. D’alguna manera, hem crescut junts. Són dos grups que han marcat un abans i un després en la música catalana i tenir dues bandes tan importants per entendre el que ha passat musicalment al nostre país és un luxe. Pensem que pot ser una nit molt intensa i molt multitudinària.

Precisament Manel es va afegir al cartell a mitjans d’agost, després d’anunciar un “grup sorpresa” en el cartell inicial. Com és que el nom de Manel es va fer públic més tard?

Estratègies de màrqueting. El mes d’agost és difícil comunicativament per arribar al públic perquè tothom està de vacances, i d’aquesta manera podíem presentar el cartell a principis de juliol com sempre i, deu o quinze dies abans del festival, anunciar un cap de cartell per tornar a ser notícia. Manel mai havia actuat amb entrada lliure al festival, és un grup que molt poques vegades toca amb entrada lliure, i un bany de masses de Manel a l’Acústica és notícia. L’Acústica combina l’entrada lliure típica de festes majors i la filosofia de respecte per les actuacions més propi dels festivals. Aquesta combinació és la que fa que molts grups, quan vulguin fer un concert multitudinari, triïn l’Acústica.

Per tant, aquest fet de portar grups que normalment són de pagaments i portar-los amb entrada lliure és un dels grans trets diferencials de l’Acústica?

Des del principi volíem fer un festival urbà en una ciutat, i no podem tancar els carrers per fer pagar entrada. Els nostres models, ja sigui el Mercat de Música Viva de Vic, bastants festivals europeus, les festes de la Mercè o el BAM de Barcelona, són de naturalesa amb entrada lliure. Això no vol dir que no pugui haver-hi alguns escenaris de pagament, però el gran gruix són amb entrada lliure. Per tant, el gran tret característic és que és un festival que se celebra en un centre urbà. Si mires a Catalunya, festivals que es facin a un centre urbà en quatre o cinc escenaris, a part del BAM, no n’existeix cap més.

La música trap també tindrà un paper important en el festival amb C. Tangana o Bad Gyal, tots dos a la Plaça Catalunya. És la manera d’arribar a un públic al que fins ara no s’arribava?

Per una banda, es busca mostrar que l’Acústica és un festival que està al dia de totes les tendències musicals que hi ha al país. Ningú sabia què era el trap i ara tothom ho sap, és un any que ha explotat el trap a casa nostra. També busquem poder arribar a un target de públic molt jove que no coneix moltes de les bandes que hi ha a l’Acústica, i que amb C. Tangana i Bad Gyal té una nit pròpia en la qual li estem portant dos dels seus màxims representants del que li agrada.

El cartell combina els grans noms amb grups emergents com Lakaste, que tocarà a casa. Aquesta és una de les grans apostes del festival?

Segons l’anuari, l’Acústica és el primer o segon festival que més aposta pels grups emergents. Si ens sentim propers a grups com Manel o Els Amics de les Arts és perquè els hem programat quan eren grups emergents. Jo tinc molt clar que l’Acústica som un agent articulador del país i que hem d’apostar per aquest tipus de grups. No només ho ha de fer l’Acústica, tots els festivals haurien de tenir un percentatge per grups emergents, crec que hauria de ser obligatori. El país necessita nodrir-se de noves bandes, sinó sempre són els mateixos artistes que cada dos o tres anys fan gira i cada any pots intuir quins són els artistes que estaran a la majoria de festivals. Aquest any, un 50 o 60 per cent de la programació de l’Acústica són artistes que no havien actuat mai al festival, estem aprofitant la plataforma de l’Acústica per donar-los a conèixer i són grups que possiblement d’aquí cinc o sis anys hagin d’actuar a la Rambla.

Què aporta l’Acustiqueta, que aquest any tindrà Gossos com a cap de cartell, al global de l’Acústica?

L’Acustiqueta aporta que el festival té dues hores punta, i a les vuit de la tarda l’espai principal està igual de ple que a les dotze de la nit. Això significa que hi ha un munt de famílies que venen amb els seus fills a viure el primer festival en família, que és el que ofereix l’Acustiqueta. Aquesta és la sisena edició de l’Acustiqueta i després de nosaltres hi ha molts altres esdeveniments que han apostat per aquest format. Ara és una cosa bastant normalitzada que un festival pugui tenir algun apartat per música familiar, però fa sis anys era un rara avis. També hi ha una cosa molt bona per la ciutat de Figueres: el que fem amb l’Acustiqueta és crear futurs militants de l’Acústica. Quan al nen li agrada anar a l’Acustiqueta i es fa gran, voldrà anar als concerts de grans de l’Acústica. És a dir, tenim tota una generació de nens figuerencs que anhelen poder anar al festival de grans i això assegura que el festival seguirà tenint un suport ampli per seguir-se realitzant a la ciutat de Figueres.

"Tots els festivals haurien de tenir un percentatge per grups emergents, crec que hauria de ser obligatori"