Acampada Jove

Un resum de 8 mots

Elena Bulet

Tu. Tu que vius. Tu que dius. Tu que canvies. Tu que arribes. Tu que decideixes. Tu que coneixes i que et diverteixes. Tu que descobreixes. En definitiva, ets tu qui escull.

Tu. Tu que has viscut nits de concert. Tu que has gaudit de nits de festa. Tu que llegeixes pel gust de recordar, per sentir en paraules el que va ser música dies enrere. I que, si ho estàs fent ara, és perquè tens curiositat pels festivals.

Aquest article és per tu, perquè t’agrada rememorar. Els festivals són experiències úniques que, molt sovint, a més de fer-te saltar i dansar durant nits senceres, t’ensenyen a viure d’una altra manera. No ho dic per ser poètica, sinó perquè de veritat t’enfrontes a situacions insospitades que et capgiren la rutina de cap a peus.

Heus aquí uns reptes que ha plantejat aquesta 22a Acampada Jove:

CALOR. El fet d’haver de viure tres dies a temperatures extremes és quelcom al qual no estem acostumats. Sentir la samarreta xopa de suor mentre muntes la tenda de campanya, anar a dormir amb jersei fi i aixecar-te com si et trobessis en una sauna...
PACIÈNCIA. Paciència per les immenses cues a tot arreu. Per recollir l’entrada, per comprar menjar al supermercat, per poder-te dutxar... També paciència per conviure amb tanta gent a la vegada. Parlant des de la proxèmica, es podria dir que la teva distància íntima (15-45cm) es redueix força durant l’Acampada.
AFONIA. Potser no tothom es queda afònic aquests dies, però la veritat és que és un dels mals comuns. Encara que un no cridi, parlar durant els concerts és inevitable. Amb les conseqüències que això comporta. Per aquest fet, els caramels de mel i llimona són un dels béns més preuats.
GOLA. És un dels set pecats capitals. Ara bé, és difícil resistir-se a la gana que tenim de matinada, quan tornem dels concerts. Els fuets, les patates i els fruits secs es converteixen en els teus millors amics.
AMISTAT. L’Acampada Jove és un dels festivals on fer amics és més fàcil. Tothom vol passar-ho bé i es creen vincles molt bonics. El fet de compartir martell, menjar, gel, sabó, pasta de dents o, encara més, hores de concert, és un acte que uneix als acampadors.
CULTURA. Que no et sorprengui. Oi tant que hi ha cultura. Cultura reflectida en els balls de gitanes o de bastons que han recorregut el poble. Cultura en les actuacions castelleres i també en els gegants, els dimonis, el drac, l’àliga i les batucades. Cultura també en l’estima per la música catalana.
HIGIENE. Aquest record potser és crític per segons qui... Durant l’Acampada Jove valores molt més el que significa dutxar-se a consciència o rentar-se bé les dents. Quan el teu color de pell enfosqueix dos tons i saps que no és per haver-te posat morè/ena agraeixes una bona ruixada, encara que sigui d’aigua freda.
ORGANITZACIÓ. L’Acampada Jove, un any més, ens ha posat a prova. Calcula el lloc on ha de cabre la teva tenda de campanya més una taula i unes cadires. Calcula el menjar que necessitaràs. Calcula també els objectes que has de portar i la roba necessària (tant de bo no ens n’emportéssim sempre de més...) per aquests dies. Ara bé, per sobre de tot, CALCULA l’espai que necessitaràs al cotxe o la capacitat que tindràs per carregar-ho tot al tren. És un “Tetris” aplicat a la vida real.

Si has estat aquest any a l’Acampada Jove, sabràs del que parlo. Si has anat a algun festival durant la teva vida, potser també. Només dir-te que hagis viscut el que hagis viscut, els records de l’Acampada són experiències que es queden a l’Acampada. Només tu saps si les vols continuar d’ara endavant o si les vols reprendre l’any vinent. Però el que has viscut ningú t’ho traurà. Ara toca recuperar les hores de son i somriure quan les cançons (o espero que també els mots llegits) et transportin a aquests grans records.