Bioritme

Al cor de les Guilleries

Pau Planas

És divendres quan comencem a enfilar la carretera que ens porta cap al Pantà de Sau. Passem Vilanova de Sau i, uns quants revolts més tard, arribem al pantà. "Vindràs per la música, tornaràs pel lloc", diu un dels lemes del festival. Només arribar tinc clar que és un lema totalment encertat. Fa bon dia i les Guilleries se'ns mostren amb tota la seva bellesa. Pocs festivals poden presumir d'un entorn com aquest.

Els concerts a l'escenari principal encara han de començar, així que aprofitem per explorar el recinte. És ja el segon dia de festival i el cansament es comença a notar en les cares de la gent, que majoritàriament havia arribat dijous al matí. El camí fins la piscina és un constant anar i venir. D'altres busquen les ombres per estirar-se a la gespa i descansar. Fa calor, molta calor, però estar enmig d'una zona boscosa ajuda a suavitzar-la i és fàcil trobar espais frescos on poder fer una migdiada.

Seguim passejant i el primer que em crida l'atenció és el grau de detallisme. A l'entrada, en una zona tranquil·la, un espai d'acampada només pels majors de 25 anys. Una mica més lluny -on el so de l'escenari principal ja és imperceptible-, un espai per les famílies. Per la resta de públic, aquell jove que ve amb ganes de festa, l'espai per acampar queda a tocar dels concerts. Tots contents. Entremig, àrees de descans, activitats, parades de menjar, jocs pels més petits... Tot amb consciència ecològica.

Finalment arribem al pantà, el principal punt d'activitat diürna. Mentre alguns aprofiten la tarda per fer una excursió amb kayak, altres opten per fer un bany o, simplement, seure a la riba i gaudir d'aquest paisatge extraordinari. La nit serà llarga i encara resten dos dies més de festival. Millor reservar energies.

Nosaltres, que acabem d'arribar i encara tenim l'energia intacta, continuem voltant. "Aquí tots els trajectes són tan llargs..." em comenta un company fotògraf que em trobo a mitja tarda. Sí que té raó. L'espai és immens i arribar d'un lloc a l'altre sovint comporta una bona caminada. Organitzar un festival en un indret protegit com aquest no ha de ser fàcil des del punt de vista logístic. I menys si es vol mantenir en tot moment un respecte total cap a la preservació de l'espai. Així que acceptem la distància i assumim de bon grat -com tots els assistents que, un any més, han exhaurit els abonaments- que aquests dies tocarà fer quilòmetres.

Des de primera hora, els concerts omplen diferents espais. La calor fa difícil de suportar les actuacions de petit format a l'espai Biovent. Migdia i a ple sol, mala combinació. A l'escenari Bioterra, en canvi, els difusors d'aigua polvoritzada instal·lats per l'organització fan molt més suportables les altes temperatures.

Es comença a fer tard, així que encarem cap a l'escenari principal, on Pepet i Marieta ja ha començat la seva actuació. Encara és clar i la gent tot just comença a treure-hi el cap, però en qüestió d'unes hores, l'espai estarà ja abarrotat de públic. Perquè la localització és màgica i l'oferta d'activitats d'allò més completa però, no ens enganyem, tots hem vingut -en major ho menor mesura- per gaudir dels concerts.