Guillem Roma

Quatre mesos i mig més tard, en Guillem Roma ha tornat amb un nou treball espectacular sota el braç. Amb una sala Joaquim Maideu del Teatre Atlàntida totalment plena, els músics van començar a sortir a l'escenari i a tocar "Álamo". Seguidament va ser el torn de "Connexions", cançó que dona nom al disc. Content i emocionat per la rebuda del seu nou treball, en Guillem va agrair la presència de la gent, "gràcies a tots per assistir a un concert sense saber què veniu a veure". I és que divendres acabava de sortir el seu nou treball. Un disc que ha descrit a la perfecció explicant que la música ens connecta amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb el món que ens envolta i també amb el més enllà. És en la bellesa d'aquestes connexions on neixen les seves cançons. Unes cançons que ens porten al seu univers particular.

L'artista s'ha sabut envoltar de bons amics i músics que l'acompanyaran en aquesta nova gira. Al concert comptava amb Guillem Plana, el seu gran company de guitarra als escenaris; Manel Valls a la trompeta; Didak Fernandez a la bateria; Miquel Sospedra (Sanjosex, Mazoni) al baix, i Coloma Bertran al violí. Un combo que va bordar el concert de presentació. A més, el disc també ha comptat amb la col·laboració de Judith Neddermman, Joan Colomo, Joan Garriga (La Troba Kung-Fú) i el cantant napolità Alessio Arena. Però la sorpresa de la nit va ser l'acompanyament de Paula Valls a la cançó "Realidad paral·lela", on els dos músics van dir que cantarien amb un "castellà mexicà i un castellà de la plana".

En Guillem és d'aquells artistes a qui agrada cantar a les coses humils, un tema recurrent a les seves cançons és la senzillesa i així ho va fer amb la cançó "Roba estesa". Per presentar "Anar lluny" va parlar de la manifestació "Volem acollir" i va expressar que "quants més murs aixequen, més tancats estem". En aquest nou treball, ha tornat a innovar amb sonoritats impossibles realitzades amb la boca i ritmes de tota mena. Un dels moments més aplaudits va arribar amb "El rei va per dins", on va explicar que amb Google, Facebook i altres xarxes socials sembla que ens estiguin vigilant, però que sempre hi ha un espai per a nosaltres.

Les cançons anaven sonant una darrere l'altra: "Cercles viciosos"; "El teu llit", Nòmades (Autoeditat, 2014); "Flowers"; "Senyals"; "Tendència Natural", Nòmades; "El senyor", Oxitocina (Autoeditat, 2012), o versions com "Amor de mis Amores" de Natalia Lafourcade, entre d'altres. Un concert que va acabar amb unes tendres paraules per als seus pares, avis i parella, que sempre són presents als concerts i també per al públic "són molts mesos esperant i és molt guai que sigueu aquí. Sou la millor recompensa".

El de divendres va ser un concert excel·lent, i és que en Guillem té aquella fórmula perfecta per fer dels concerts un moment únic, màgic, on la il·lusió és present. I, sobretot, té aquella passió per la música que sap transmetre al seu públic, que va sortir de l'Atlàntica amb un somriure d'orella a orella.