Càntut
Quantes cançons es perden amb el pas dels anys? Quants cançoners podríem omplir si recuperéssim totes les cançons de tradició oral que s'han anat oblidant amb el temps? Segurament tindríem llistes inacabables de tresors culturals que ens permetrien entendre millor determinats períodes històrics. La tradició oral catalana és extensa i, prova d'això, en són les més de mil composicions recollides en el cançoner digital Càntut, impulsat pel musicòleg Albert Massip. Més de mil cançons que els avis de les comarques gironines han permès recuperar i deixar enregistrades i documentades. Ara, a més, quinze d'aquestes peces han pres una nova vida de la mà de Carles Sanjosé i Carles Belda. El de la Bisbal (més conegut com a Sanjosex) s'ha unit amb l'acordionista sabadellenc (músic de Pomada, Mesclat, Belda i els Badabadoc...) per recuperar aquest patrimoni en el disc de títol homònim al cançoner.
"La vella filosa", una peça amb més de cent anys d'història, dóna el tret de sortida a un disc que sap connectar amb el passat des d'una mirada actual. La mà del multiinstrumentista Jordi Casadesús (La Iaia, Núria Graham) es nota darrere d'unes composicions carregades de significats. Històries d'amors prohibits -"La desgràcia d'un pobre home"-, relats d'un fort contingut tràgic -"La dida" o "Els dotze lladres"-, peces de caire religiós -"El divino vull cantar"-, bèl·lic -"El general Bum-Bum"- o amorós -"Una matinada fresca" o "Després de la guerra"- formen un treball ric i que camina per les temàtiques més variades.
Les veus dels avis que han ajudat a documentar les cançons es deixen sentir en més d'una ocasió, i ofereixen una picada d'ullet cap a les peces originals. La veu de Quimeta Arpa introdueix "El pomeró" mentre que Lluís Carbó, 'Sacot', canta els primers versos de "Goigs de Santa Quitèria". En canvi, cançons com "El flabiol del meu pare" o "Després de la guerra" deixen tot el protagonisme a Francesc Bustins i Maria Casas respectivament, els encarregats de recuperar-les. Veus d'avis que es mesclen amb les veus dels néts, uns Carles Belda i Sanjosex entregats en cos i ànima a un projecte tan encertat com necessari que conjuga història, memòria, cultura i tradició.
