Concert de l'Estelada

Visca la terra!

Maria Giribet

El XIV Concert de l’Estelada de Vilanova de Bellpuig va acollir aquest passat dissabte la trobada musical més reivindicativa de les terres de ponent. Mentre el poliesportiu s’anava omplint tímidament, el grup lleidatà per excel·lència obria la seva maleta de hits per començar a escalfar motors. Efectivament, els joves carismàtics de La Terrasseta de Preixens eren els encarregats d’encetar la nit i convidar a moure els esquelets, i no van fallar. Amb tocs d’humor i d’amor el ja popular “Je t’aime” obria el que acabaria sent una descàrrega d’adrenalina al més pur estil de festa major a dalt i a baix de l’escenari. Un recorregut pels diferents temes dels seus tres àlbums i també un tast del nou disc Tou (Kasba, 2017), que veurà la llum a finals d’aquest mes, van fer cantar i ballar un públic que al principi semblava difícil que es despertés. La proposta festiva de La Terrasseta era clau per començar a omplir la pista del pavelló i la cirereta del pastís va arribar amb el seu dolç i particular “Final feliç” que aconsegueix fer embogir a qualsevol que l’escolta.

La gent de l’oest semblava que havia abandonat els seus pobles i els cossos començaven a xocar els uns amb els altres dins el poliesportiu. Amb un ambient ja distés, Oques Grasses era el següent grup a fer vibrar Vilanova. Els d’Osona assaltaven l’escenari amb la seva vestimenta personalitzada i el seu univers creatiu particular. “Fullar sempre”, “Amiga de ningú”, “Cul”, “Cavall estable” o “Petxina lliure” van ser alguns dels temes que van sonar per animar la vetllada. Entre cançó i cançó, no van faltar les típiques interaccions amb el públic en les que cada membre del grup posa el seu ingredient personal. L’energia fluïa i el nivell de la nit augmentava gradualment; a baix les veus corejaven cada peça i la follia col·lectiva arribava i finalitzava amb “Passos importants”, moment en què es van veure volar samarretes.

Arribats a l’equador de la nit, els rostres fluorescents de la majoria d’assistents deixaven endevinar els propers protagonistes. Amb unes bases electròniques innovadores i un coordinat joc de llums, Doctor Prats portava la recepta als ponentins. Estrenaven directe, però amb la batucada de llum i color que els caracteritza, els de Terrassa van fer suar a tothom des del “Ara!” fins la fàcil coreografia de “La recepta”, per acomiadar-se amb un tranquil i profund “Adéu fins aviat”. Els avantguardistes doctors són la nota de color de qualsevol festival que amb grans dosis d’alegria no deixen que les nits morin mai; i així va quedar patentat aquest dissabte.

I que no pari la festa! REIVINDICACIÓ és la paraula que caracteritza el concert de l’estelada des de la seva primera edició, i si existeix un grup que la porta implícita aquest és Brams. Els berguedans són els que més vegades han trepitjat el petit poble del Pla d’Urgell i saben perfectament com fer alçar els punys ben amunt als valents que aguanten fins a altes hores de la matinada. Amb la força que els distingeix, una part dels components començaven amb “El més precís dels mapes” i seguien amb “Brindis” i “Energia” i, en un instant de pausa, la resta que faltava de la banda va interrompre des de baix de l’escenari amb la marxa de la Patum per incorporar-se i tocar la resta de temes que tothom es sabia al peu de la lletra. Quan les cames ja començaven a fer figa als pocs que quedaven, la mítica “La plaça” va ser l’encarregada de tancar les portes.

A fora el sol de la Diada de Sant Jordi esclatava, i així acabava una nit revolucionaria i plena de color que dóna el tret de sortida a les cites musicals de les terres de ponent.