Premis Enderrock
Els premis Enderrock s'examinaven amb aquesta nova edició. Nou format, nou espai, noves categories... La revista ha apostat fort per reivindicar-se com els grans premis de la música catalana i el resultat els avala. Amb una gala àgil, amb actuacions musicals de nivell i el factor sorpresa d'anunciar els guanyadors allà mateix -com tantes vegades s'havia reivindicat- els premis van fer un salt qualitatiu.
El número inicial ja deixava clar que, enguany, la gala tindria un aire diferent. The Hanfris Quartet oferien un medley amb algunes de les cançons catalanes més emblemàtiques de tots els temps en un inici original i encertat. El format de presentació doble amb Xuriguera i Faixedas i Ivana Miño també donava joc i marcava distàncies amb els últims anys -tot i mantenir les mateixes cares-. Amb el pas dels minuts, però, començava a perdre espontaneïtat i s'arribava a fer repetitiu.
Les actuacions donaven més color que mai a la gala, amb moments únics, com la col·laboració especial de Gertrudis i Chambao, l'estrena absoluta de la cançó que donarà nom al nou disc de Blaumut i, sobretot, l'aparició d'un Sisa estelar que interpretava a 'capella' "El nen" abans de rebre el premi a millor disc de l'any per la crítica. Qui sap si serà l'última vegada que haurem vist al cantant damunt d'un escenari. Els Amics de les Arts, Hora de Joglar, Miqui Puig i Maria Arnal i Marcel Bagés -que a l'últim moment van haver de substituir a Joan Miquel Oliver- van completar el cartell musical de la nit.
Era una gala menys política, poc reivindicativa i, això sí, futbolística. La remuntada hi era present des del primer moment. Hi feien referència Xuriguera i Faixedas en la seva primera intervenció, Lluís Gendrau durant el discurs de benvinguda, diversos nominats i, fins i tot, els encarregats de donar el premi. "Ahir, més que el dia de la remuntada, va ser 8 de març", recordaven també Roba Estesa entre un sonor aplaudiment la primera vegada que pujaven a l'escenari.
Qui sí que brandava la reivindicació era Lluís Gendrau, que denunciava l'evident falta de mitjans musicals, amb referències constants a la desapareguda Icat FM i a la poca presència de música en les ràdios i televisions públiques. "La democràcia s'exerceix cantant, però també votant", sentenciava. Un discurs clar, breu i contundent abans d'entregar el "Premi trajectòria" a Maria del Mar Bonet, que el recollia emocionada. "Per mi, aquesta és una de les nits més emocionants de l'any", reconeixia.
La nit, però, tenia un nom propi: Roba Estesa. Fins a quatre vegades les tarragonines van pujar a l'escenari per recollir guardons. "Millor cançó de folk" (amb "Viu"), "Millor disc de folk" per crítica i públic i "Millor artista revelació". Un pòquer meritori per una banda que encara no fa un any que publicava el seu primer treball i que es convertia en la gran triomfadora de la nit de la música en català. Manel tampoc quedaven enrere. Només dos guardons, però dels més desitjats: "Millor artista" per votació popular i "Millor disc de pop-rock" per la crítica. Els mateixos que Love of Lesbian que s'enduien el guardó a "Millor artista en llengua no catalana" pel públic i a "Millor artista de l'any" segons la crítica.
Entre els principals favorits -com a mínim en nombre de nominacions-, Doctor Prats i Judit Neddermann s'havien de conformar amb el premi a millor cançó, en un cas cançó de pop-rock per "Ara" i, en l'altre, d'autor per "Mireia". En canvi, una de les grans revelacions de la temporada, Animal, que també partia amb tres nominacions, marxava sense premi.
Un any més, crítica i públic tornaven a coincidir poc i Sisa -"Millor disc de l'any" segons la crítica- i el projecte de Belda i Sanjosex Càntut -"Millor disc de folk"- no podien revalidar els èxits en les categories de votació popular on estaven nominats. Un cas similar a Quimi Portet -"Millor disc d'autor" per la crítica- i Maika Makovski -"Millor disc en llengua no catalana"- que partien sense nominacions en les categories a votació popular. En els apartats de clàssica i Jazz es repetia la tendència: Quartet Gerhard i Marco Mezquida, Ernesto Aurignac i Ramon Prats eren els escollits per la crítica mentre que el públic es quedava amb el projecte Tossudament Llach i l'homenatge a George Harrison de la Barcelona Gospel Messengers.
Entre la resta de guanyadors, alguns clàssics ja dels premis Enderrock com Oques Grasses -"Millor disc de pop rock"-, Joan Dausà -"Millor disc d'autor"-, Els Catarres -"Millor directe"- i La Mirona -"Millor sala de concerts"-, a més de Buhos -"Millor videoclip"- i el Club Súper 3 -"Millor disc infantil".
El moment més emotiu de la nit, però, arribava amb l'entrega de l'Enderrock d'honor -que s'atorgava per primera vegada- a Francesc Burrull. L'escenari de l'Auditori es convertia, de cop, en un homenatge a la cançó catalana de la segona meitat del s.XX, una escena difícil d'entendre sense la figura de Burrull, tal com destacava Lluís Llach. El de Verges era un dels encarregats d'atorgar el guardó, juntament amb altres companys d'aventures com Núria Feliu, Maria del Mar Bonet i un Josep Maria Espinàs que poques hores abans havia celebrat el seu 90è aniversari. "Si la nova cançó va tenir aquest nivell i va arribar a tants llocs, va ser gràcies a aquest amic que tenim aquí", destacava Espinàs. I, entre converses i elogis, apareixia Burrull, emocionat, per agrair a tants companys que no s'havien volgut perdre l'homenatge. La resta de guardons especials requeien en el promotor Gay Mercader -que rebia el premi Estrella- i en Joan Pons -que era reconegut amb el premi Joan Trayter a millor productor de l'any.
