De Tu a Tu

Un acord de guitarra trenca el silenci, l'expectació. Uns llavis besen el got en un glop de cafè. Una altra guitarra pronúncia el seu gemec, i una veu càlida comença a dibuixar idees, històries, sensacions, sobre la base. Potser és la veu del Gerard, potser la del Joan. Amdos músics, damunt l'escenari, es miren, somriuen. I, poc a poc, la música canvia de dimensió quan s'hi afegeix la profund bateg del baix, les melodies del teclat i el ritme caminant de la bateria.

No. No escric una crònica, no parlo d'un concert de De Tu a Tu; parlo, utilitzant la ficció, de com el grup ha evolucionat, ha canviat, en molts sentits. De Tu a Tu, que va començar en format duo, ha crescut en nombre, en experiències, en sonoritats. “Ara podem jugar més amb els elements que tenim. Abans tocàvem en format acústic i ara ja no, però l'estil no varia”. I tampoc ho fa la filosofia del grup. Només cal entendre el nom del grup per entendre quina és la seva idea de la música, i de la vida en general.

“Ens agrada tenir aquella complicitat i trencar la barrera entre músics i públic. Portem fent-ho així des del principi, i no ho volem perdre. De Tu a Tu segueix tenint l'essència d'una cosa senzilla, propera” comenta el Joan Giralt. “Sí”, s'hi afegeix el Gerard Espanyol, “volem fer una cosa que sigui molt familiar, de per casa, de proximitat. I si s'esdevenen converses, de puta mare. L'altre dia vam fer un concert a Berga en el qual no hi havia massa gent i, a mig concert, vam baixar a fer un xupito amb el públic”. Somriuen.

Realment, parlant amb ells es nota que aquesta complicitat que es vol aconseguir amb el públic ja hi és molt entre els integrants del grup. Se'ls veu contents, satisfets amb el que fan. I, de fet, aquesta sensació queda molt plasmada en el disc. Ja ho diu el Gerard: “Jo definiria el disc amb aquesta positivitat. De fet, som gent molt alegre.” La cançó “Quan toques el fons” exemplifica força bé aquesta idea, segons explica el músic: “Quan toques el fons només et queda mirar amunt”.

Tot es tracta d'això, de moments, petits i grans, dolços o amargs, senzills, però moments que s'han de viure. I així és el CD: dotze històries, dotze sentiments, dotze idees. Algunes d'elles ideades pel Joan, d'altres pel Gerard. Als caparrons dels dos, els dos guitarristes i cantants del grup, és on sorgeix la llavor que donarà lloc a quelcom molt més complex. El Joan i el Gerard tenen la idea principal, escriuen la lletra de la cançó, hi busquen quatre acords. I aleshores, entre la resta d'integrants del grup, treballen el tema en profunditat, cercant allò que volen trobar en cada element.

“Fins ara les cançons les fem el Joan i jo: ell fa les seves i jo les meves” m'explica el Gerard, just abans d'aclarar que “però és això, nosaltres portem la idea i entre tots les vestim. I, a més, ara que tenim mñes instruments per jugar també busquem efectes i sonoritats diferents”.

A més, els músics m'expliquen que creuen que hi ha dues maneres de fer les lletres: una més terrestre, i una més aèria. “Anem jugant una mica amb aquesta part més terrenal, i una part més d'aire. Hi ha dues maneres de fer cançons, suposo que perquè som dos fent les cançons” comenta el Gerard. Parla amb il·lusió i m'agrada veure que el Joan se'l mira somrient. “El Joan explica més històries i jo parlo més d'emocions, sensacions meves o moments de la vida que m'han marcat.”

"Abans tocàvem en format acústic i ara ja no, però l'estil no varia"

SI HO FEM, FEM-HO JUNTS

De Tu a Tu és un grup que beu de moltes aigües diferents: gaudeix de molts gèneres diferents (tot i que seguint una línia pop-rock), es deixa influenciar per diversos grups i, a més, decideix que aquests han de ser presents al disc. Parlem de les col·laboracions, quasi per casualitat, però tenen moltes coses a explicar.

“Van sortir força sobre la marxa, però ja teníem clar que n'hi hauria” apunten els músics, i a continuació elaboren una mena de llista de les col·laboracions amb què compta el disc. El Toni Corrales, d'Ebri Knight, amb el seu violí i el Ramon Figueres, de Doctor Prats, amb la trompeta; l'Albert Palomar amb uns arpegis de guitarra; la veu de la Mariona Ginés i els ritmes del Joan Ponces, el seu marit; el Pinyo Martí; el Roger Ferrer, de Gossos, i el Titot, de Brams. No està malament, oi, per tractar-se d'un primer disc?

La veritat és que De Tu a Tu ha jugat amb avantatges en aquest sentit, perquè, el seu primer disc, com ja em diu en Joan, ja és un treball amb cara i ulls. “En el disc no es veu l'evolució, es veu un treball ja consolidat, i la gent ho escolta per primer cop així, però hi ha una evolució.” I, esclar, el primer disc del grup sorgeix després d'anys de recórrer els escenaris catalans, després de molt temps des de la redacció d'algunes lletres de cançons, i després de tota una vida compartint experiències i amistat amb molts músics reconeguts catalans; músics, de fet, també de grups que De Tu a Tu prenen com a referència, com ara Gossos.

Suposo que la idea de De Tu a Tu tira força per aquí. Anem a fer una cosa bonica, anem a compartir experiències i cançons, siguem sincers, gaudim, visquem, i fem-ho tots junts. Això sí, sense perdre mai l'essència que hi ha en la senzillesa d'una abraçada, d'una tarda, d'un concert, d'una conversa que es té entre dos: de tu a tu.