Concert solidari Sant Joan de Déu

Música per completar la Magic Line

Meritxell Verdeny

Després d’una caminada de tot un dia per mil racons de Barcelona, esportistes, i voluntaris s’aplegaven al punt d’arribada, de la Magic Line. Amb la catedral de Barcelona a una banda, com a principal espectadora, i el fil de turistes amb ulleres de sol que s’aturaven a fer el tafaner, a poc a poc s’anava omplint aquella esplanada tan gran. Per un moment, si no fos pels jerseis i les bufandes, hagués dit que era un concert de les Festes de la Mercè, ple a vesar, ja quan sortia el presentador, Joan Dausà. Amb la seva veu característica i alegria contagiosa ens feia l’espera una mica més amena, entre bromes i ones.

Per fi, el primer artista: Quimi Portet, l’excomponent d'El Último de la Fila s’adapta bé a tocar sol, i ens canta dues cançons, i acaba amb “La Rambla”. Un començament intens, però això només ha sigut un aperitiu. Continuem amb Motis & Chamorro, amb el seu estil de jazz bohemi que relaxa i allibera les tensions dels més impacients. Amb violí, amb guitarra, amb la veu suau, ho tenen tot, menys el temps. Els artistes van desfilant per l’escenari i, cada vegada que s'acomiaden, ens deixen amb ganes de més.

I no és menys l’Andreu Rifé, amb el seu èxit “Fil de llum”, que tothom canta, sense dubtar. Entre solo i solo desenganxa l’atenció de la guitarra per dir-nos que la Màgic Line ha de ser eterna, que la fem eterna. I donen pas a Clams, que canten acompanyats per alguns participants de les activitats del dia d’avui, que gens cansats, ens regalen les seves veus, i els seus somriures en un tema que els va com l’anell al dit “Riute’n”. Després, cedeixen el micròfon al presentador, que per sorpresa canta, també acompanyat, el ja clàssic estiuenc “Jo mai mai”.

Però no s’acaba aquí. El concert va a més, Gossos es posa mans a la guitarra per fer-nos ballar, acompanyats d’Asumpción Garcia a l'acordió. Com no podia faltar, amb “Corren” encerten de ple, una cançó que ha marcat el 2007 com els anys següents com un punt àlgid en què el grup va tenir més èxit.

I el més dolç per al final, de postres: Animal. El grup, que s’atreveix a barrejar pop, reggae i soul, connecta amb els més joves i ens dedica els últims temes de la tarda. Acaben amb “Només amb tu”: Un espectacle, l’escenari s’omple amb tots els artistes que han compartit cartell i una pluja d’avions de paper de coloraines que cau cap al públic, imparables, mentre se senten els últims agraïments per haver fet possible que aquest 5 de març sigui un dia per a tots.