Derrumband

Poca estona abans del concert, davant del CAT juguen uns nens a pilota. El bar de l’interior bull d’agitació. La cua per entrar a la sala fa volta, però tot flueix ràpidament. Entres i et sorprens. La sala no està plena de cadires. Al contrari, només hi ha un parell de files als tres extrems de l’habitació. I enmig, un gran espai. Una gran pista de ball.

Un viatge en una nit. Creus que és possible? Derrumband sap que sí. El grup de rumba catalana va fer viatjar tots els qui aquest dissabte van anar al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia. Era la presentació del tercer disc de la banda, A Barcelunya (Autoeditat, 2017), que recull els temes de l’àlbum Flaires de Barcelunya (EMI, 1983) de Gato Pérez.

Els Derrumband van començar fort i fent-se sentir: “Ja sóc aquí, ja he vingut amb la rumba”, afirmaven a la primera cançó (“Ja sóc aquí”). Les cadires fa estona que s’han acabat i la gent que va entrant només pot posar-se a ballar a la pista. Ara bé, no sembla importar-los, ja que avui han vingut amb ganes de música, de dansa i de festa. En definitiva, amb ganes de rumba.

El grup està integrat per 15 artistes. Tenen un so molt complet, ja que compten amb piano, guitarra, baix, percussions, bateria, saxos, trombons, trompetes, cors i veu. Tots aquests elements, sumats al bon feeling que transmet la banda, van confluir en un viatge musical per la “Barcelunya”  dels anys 80. Derrumband va transportar els espectadors des del barri de Gràcia (“Al carrer de la Cera”), fins al Vallès (“Passeig pel Vallès”).

Gato Pérez, preguntat pel significat del mot ‘Barcelunya’, afirmava: “se’m va explicar que es referia a una zona del país que pels seus costums i contingut sociològic no era ni Catalunya ni Barcelona i que definia amb força precisió la Barcelona centrifugada cap a la seva rodalia”. L’artista va ser un dels estàndards de la música barcelonina. Malauradament ara ja no hi és, però Derrumband el fa reviure a cada concert.

A la presentació del disc també van col·laborar diversos artistes convidats, Els Amigos de siempre. Artistes com Carles Belda ( a “Els morenus d’en Martínez”), que va entrar en bicicleta per la sala, Manel Joseph (“Mariner de Rivera”), Dani Txarnego (“BCN, BCN”) o Xavi Ciurans (“L’hereu de Can Bruguera”), entre d’altres.

Una nit d’humor i sorpreses, de discussions bromistes sobre si és millor la terra del Vallès (on tres turons fan una serra...) o bé el Penedès. Hi va haver també aparicions màgiques com la de “La dama de l’Ovni”, quan va aparèixer un vestit blanc il·luminat volant per la sala. A més dels temes d’A Barcelunya, també n’interpretaran de l’àlbum Un plaer, com “La rumba perfecta” o “Un plaer” mateix.

Després de catorze cançons, el concert s’acaba. Se t’ha fet curt. Observes que tots els assistents coneixen la darrera cançó (“La rumba de Barcelona”) i mouen els llavis fent sentir la seva veu. A la vegada que mouen els llavis, també mouen els malucs. De fet, ho han estat fent tota la nit. I te n’adones que tu també. Perquè Derrumband és això. Derrumband t’arriba, t’implica, et fa ballar, et fa somriure. En definitiva, Derrumband et fa viure la rumba.