Ojo de Buen Cubero

Agafant força per ser Ingovernables

Nerea Serra

Prop de les 21.30 h comença la música dins una sala Salamandra 2 que es va omplint tímidament. Suu es troba dalt l'escenari per donar la nit per iniciada amb un repertori de cançons que van de la reivindicació fins a les petites històries basades en experiències personals molt concretes, i amb un mashup que inclou cançons d'artistes tan reconeguts com Txarango o Aspencat. No molta estona després, baixa de l’escenari per donar pas als següents teloners: Malas pulgas. Amb el seu rap, la sala comença a estar bastant més plena i animada, però aquesta nit el públic espera amb ganes al protagonista: el grup barceloní Ojo de Buen Cubero, que presenta el seu últim treball Ingovernable (Autoeditat, 2017).

Quan arriba el moment esperat els llums s’apaguen i tots els que quedaven asseguts pels costats i els més endarrerits es van dirigint cap al centre de la pista, mentre es va sentint una intro i els membres d'Ojo de Buen Cubero van apareixent sobre l’escenari. L’últim en sortir a l’escenari és Miquel Cubero i amb la seva arribada, crits i clams esclaten per tota la sala. En un segon tots els assistents es troben ballant a ritme de “Contradiccions”. Amb “El Ron de Ayer”, la nit es comença a perfilar la gran festa que s’esperava i que per als membres del grup no té preu. «No té preu el que hi ha aquí.», repeteixen durant tot el concert en diverses ocasions.

Repassant cançons pròpies com "Bala Perduda" i "La Vella Plaça" el públic canta i s'ho passa bé. Hi ha gent que balla amb una beguda a la mà, d'altres pugen a espatlles del company i en diverses ocasions també hi ha pogos. El públic no només està entregat en les cançons anteriors a “Ingovernable”, també en les del nou disc. Es presenten també aquells temes que al nou disc tenen col·laboracions i al concert no podien ser menys: per l'escenari van desfilant membres de Malas Pulgas o Exceso per interpretar les cançons en les quals col·laboren al disc i fins i tot Dj Send0, es suma a la festa.

Durant tot el concert es nota un vincle entre el públic i els artistes, visiblement emocionats per allò «brutalíssim» que està succeint. I és que s’ho han ben guanyat, Ojo de Buen Cubero ha aconseguit posar-se el públic a la butxaca.

El concert, però, arriba inevitablement al seu final. El públic agraeix aquesta nit i els artistes agraeixen el suport, tot demanant que els donin «Poc més que res». Amb la cançó que porta aquesta frase per títol, tots els assistents demostren un cop més el seu suport amb les mans amunt, algun encenedor i la llanterna d’algun mòbil perduda entre la multitud. Amb crits de «Cubero, cubero!», el públic deixa clar una última vegada aquella nit el seu suport i la idea que definitivament es troben al concert d’un grup que ara mateix deixa els instruments per donar el concert per acabat, però agafa força per consolidar-se dins el panorama musical català.