Assumeixo i comparteixo el fet que sóc un desastre musical, i qui s'esperi aquí quelcom súper revolucionari ja li dic, abans de res, que no serà així. He crescut escoltant menys música en català de la que sembla... i ara em diuen que en triï cinc. Així que faré un acte més revolucionari que la música mateixa: compartir-vos aquelles que m'han ajudat en moments difícils o simplement palles mentals. No és ni profund, ni transcendent, és la meva experiència. No crec que a moltes us interessi la meva vida però explica qui sóc, perquè faig el que faig, i perquè aquestes cinc cançons són tan sols 5 cinc cançons. Si pogués hauria posat aquí les coses frikis, rares i superboniques que escolto més de normal, jeje, però no és en català, mala sort.
