Mr. & Mrs. Jones
El to ataronjat de les parets de maó de l'Ateneu de Sant Celoni anuncia la calidesa que es viu al concert de presentació de Saltar el Mur (Temps Record, 2016), segon treball de Mr. & Mrs. Jones. Les cordes de la guitarra comencen a vibrar al mateix temps que ho fan les butaques i cadires, ocupades per un públic heterogeni i entregat. Rere una breu travessia pel seu anterior disc, la Marta de Paco, riallera, s'adreça al públic i remarca: ''Ostres, ara tocarem temes que mai no heu escoltat. Que emocionant!''. El nou disc, en paraules dels seus autors, és un 'salt per a la seva carrera', que podem entendre com un salt d'aquest mur mediàtic i sobreentès que històricament ha separat els artistes de les audiències.
La cançó titular del disc delecta amb precioses progressions d'acords i una perfecta sincronia harmònica entre ambdues veus: un tema amb groove i una autèntica declaració d'intencions. Els músics presenten amb il·lusió la Sara Escudero que, equipada amb la seva flauta travessera i amb una innocent inseguretat, salta a l'escenari. En Keco Pujol, cofundador del projecte, ens demostra que és un autèntic crac de l'humor, emprant enginys musicals i sintàctics que arranquen constants somriures al públic, abans de tocar 'Un ocell', remarcable pel trio de veus.
''Hem de liderar una lluita contra les paraules buides, sense excuses, per ser més lliures, per despertar''. La reivindicació cultural, element important del discurs de Mr. i Mrs. Jones. ''Això ens està donant una mica pel sac. Em sembla que vaig comprar unes cordes de segona mà!'', bromeja en Keco rere afinar per tercera vegada. El concert continua amb 'Memòries d'amor', un tema que mescla sons country amb harmonies més pròpies del soul. A 'Més enllà de l'ombra', amb el tímid retorn de la Sara, escoltem una apologia a aquells ''companys de vida'' que sempre ens fan costat.
La presentació de Saltar el Mur a Sant Celoni s'ha dibuixat a un racó d'històries sinceres amb un ambient proper i gairebé familiar, amb una sinceritat tan natural com poc comuna. Amb l'arribada del bis, la Marta declara emocionada que ''és la primera vegada que ens la demanen'', per després veure's sorpresa per en Keco, amb un ram en mà, que li demana matrimoni en públic. Un final emotiu, personal, que ens demostra un cop més que la música és una finestra a les emocions humanes, molt més que un simple producte de consum.
