Cybee
Tot i ser un divendres d’una setmana de pont, els més fidels no poden faltar a la cita que els ha preparat el Sant Andreu Teatre. Adolescents i famílies esperen ansiosos acomodats a les butaques del teatre. Un nou concert del cicle enciSAT! està a punt de començar.
Són joves, són guapos, transmeten energia i optimisme en cada nota i allà on van transporten el seu bon rotllo. Els CyBee no necessiten carta de presentació. Asseguts en cadires i en acústic, fent un bell homenatge al CyBeeTour que els va portar a tocar pels carrers de diferents pobles, els quatre joves enceten la vesprada “A ritme de cançons”. Amb el mateix format continuen amb “Ens hem de veure més”, “L’entorn” i “Des de molt lluny”, cançó que en Nil Moliner, visiblement emocionat, dedica a la seva germana i al seu nebot que viuen a Londres.
Silenci a la sala; acaben d’arrencar i ja arriba un dels moments especials de la nit. La banda es planta a davant de tot de l’escenari per interpretar a pèl, amb només l’acompanyament d’una guitarra acústica, el tema més sentimental del seu primer àlbum: “Última escena”. Les quatre veus perfectament afinades, entre les quals destaca la de l’Aleix Martí, deixen el públic sense alè.
Ara sí! A gairebé la meitat del viatge místic per arribar al continent perdut, els de Sant Feliu de Llobregat es posen als seus llocs per inundar el teatre de gresca. “Hi seràs” comença a fer bellugar el públic, seguida de les més conegudes “Com animals” i “Dos curiosos viatgers” que són entonades amb força des del pati de butaques. Per primera vegada en els concerts que han fet al llarg d’aquest any presentant el seu segon disc Viatge a Mu (RGB Suports, 2016) i davant la sorpresa dels espectadors, toquen “Pedra filosofal”, una peça que parla del sentit d’estar en aquest món i que convida a una profunda reflexió. Entre cançó i cançó tocs d’humor i moments de monòleg del grup treuen rialles als assistents; queda palès que els CyBee posseeixen una actitud i una capacitat artística que va més enllà de la música.
Sorpresa! Feia dies que ho estaven anunciant per les xarxes socials, alguna cosa s’estava coent entre aquests quatre amics que tindria lloc el 12 de gener de l’any vinent. En primícia, interrompent el concert, comuniquen que tocaran a la sala Apolo i que tots els presents en el SAT hi estan convidats per la patilla. Les cares de felicitat dels fans són la mostra que és el millor regal que els podia fer el grup en aquestes dates i l’estat d’ànim va in crescendo tant a baix com a dalt de l’escenari.
El vaixell està arribant a la terra mitològica, i amb una pinzellada de diversió tots els membres de la banda s’enfunden una gorra del revés al cap, imitant l’estil raper, per cantar i ballar “TN”. Un viatge d’aquesta envergadura, però, no pot atracar sense fer parada al tema “Som”, que ha portat els santfeliuencs al més lluny dels ports, ni sense recordar la família amb “Mama”. I si la nit ha començat a ritme de cançons, ha d’acabar de la mateixa manera. “A ritme de cançons” torna a sonar per desembarcar en un continent desconegut fins al moment; el continent perdut de Mu.
Cada cançó dels CyBee amaga una situació per descobrir, una reflexió sobre la vida, una relació que t’uneix amb algú altre. Quan arribes a port, tot i l’onatge que t’ha sacsejat durant el camí, t’adones que la seva música t’ha portat al destí que havies imaginat. Queda plasmada així l’empatia del grup amb cada persona que escolta les seves cançons.
