Sona 9

La nit de la nova fornada de la música catalana

Clara Vicenç

La Sala Apolo de Barcelona va acollir el dimarts al vespre la final del Sona9, la plataforma de promoció musical per a grups novells més importants de Catalunya. El concurs està organitzat per Enderrock i al llarg de la història ha premiat músics, ara consagrats, com Els Amics de les Arts (Premi per Votació Popular, 2005), Miquel Abras (Premi Sona9, 2005) o Manel (Premi Joventut, 2007). La pressió es notava però el presentador va intentar baixar la tensió dient que els 3 grups de la nit ja serien guanyadors.

Els primers a tocar van ser Paper de Plàstic, un trio que “encaren el pop d’una manera diferent” com reconeixia el presentador de l’acte, ja que tenen influències del rock, el folk o l’electrònica. La banda barcelonina va pujar nerviosa a l’escenari però a mesura que avançava l’actuació es van anar sentint molt més còmodes i van anar in crescendo. Amb l’energia de peces com “Sol de maig” es posaven el públic a la butxaca, però també van saber treure el costat més intimista gràcies a “Supernova 1987A” que ens feia recordar, inevitablement, la superlluna que molts havíem sortit a veure la nit anterior.

“Jo de vosaltres m’acostaria més perquè d’aquí a uns anys els voldreu veure d’aprop i no podreu” afirmava el presentador del concurs durant el canvi entre actuacions. També ens informava que el baixista de Lakaste actuaria assegut: “normalment balla, menys quan s’ha trencat el peroné”. La veu de Núria Castelló va presentar una contraposició respecte a l’actuació anterior, que va ser molt ben rebuda pel públic. Entre cançó i cançó la cantant també va tenir temps de fer broma del seu nerviosisme: “Havia pensat molts de xistes però m’he quedat en blanc”. Però això no li va impedir fer una actuació sentida - i alhora rítmica- com amb la cançó “Els prats verds”. La banda també va buscar la complicitat del públic repartint vaixells de paper que van servir per acompanyar la seva actuació.

Amb el canvi d’actuació també hi va haver un canvi del públic que estava a primera fila, ja que els barcelonins Chet van aprofitar la proximitat per atreure molts dels seus seguidors. En el seu cas també hi havia una noia però la seva actuació era especial perquè va incloure el violí i el contrabaix acústic, instruments que no s’havien vist anteriorment. “Éssers estranys” va deixar tota la sala glaçada en saber-se que la cançó parlava de l’Alzheimer i que estava dedicada a l’àvia d’un dels cantants. Però el grup va tornar a animar el públic amb les següents cançons i va mostrar el seu bon humor dient “crec que ens podríem acostumar a tocar a l’Apolo. Llarga vida al Sona9!”.

Després de les 3 actuacions, i durant la deliberació del jurat (que incloïa des de representants de TV3 a artistes relacionats amb festivals catalans), va pujar a l’escenari el guanyador del Premi Èxit de l’any passat: Coet. Els de Sant Boí van animar la festa amb el seu rock i sons de terres llunyanes. En la seva actuació es va notar l’experiència apresa durant aquest any de concerts arreu de Catalunya, que els ha portat a la creació d’un CD. En l’acabar l’actuació el cantant del grup, i amb la camisa ben suada de tota l’energia que havia posat en la interpretació, va afirmar: “Fer música en català i normalitzar-la és una tasca que ens agrada molt fer”.

Finalment, i per sort de tots els nerviosos grups, el presentador va anunciar que el jurat ja havia decidit els premiats “amb una votació més ajustada que la de Clinton-Trump”. El premi de la votació popular va ser per Rúpit, que l'estiu passat ja van tenir l’oportunitat d’actuar a Canet Rock. El tercer premi, Èxit, va anar a parar en mans de Paper de Plàstic; el segon premi, el Joventut, va ser per Chet i el Premi Sona9 va ser per Lakaste. Però els premis en si van ser poc importants, perquè el que va poder extreure el públic d’aquella nit és que la música catalana està en molt bona salut.