Senior i el Cor Brutal i Ramon Aragall
Anar al Centre d’Art Cal Massó de Reus i gaudir del Cicle Accents és sempre una experiència íntima i poètica. Íntima perquè, tot i l’afluència de públic fluctuant, és capdavanter en la lluita per apostar per la bona música malgrat els temps de crisi en què vivim, i poètic, perquè aposta per apropar l’artista al públic que, assegut a pocs metres, sent, respira, escolta i vibra com si emissors i receptors fossin una única cosa.
La nit l’ha obert el barceloní Ramon Aragall, que tornava a Reus a presentar el disc en solitari Perfil (Discmedi, 2015). Membre de bandes consagrades (Els Amics de les Arts o Dorian, entre d’altres) i provinent d’una família dedicada a la música (el seu pare és el reconegut tenor Ramon Aragall), es llença a una aventura on la paraula té un pes important i on fer música i gaudir-ne des de l’escenari és la millor proposta. L’aposta és valenta: abandonar la rereguarda de la bateria per expressar-se des del primer pla.
El caracteritzen les sonoritats electròniques descriptives, amples, que l’apropen a Radiohead, a qui també versiona, barrejades amb melodies de regust pop i que en algunes ocasions presenten també una veu nua de cantautor, sense artificis, poètica: “aquesta llum no es troba al paradís, és el límit on s’amaga i ja no saps què dir”.
El grup Senior i el Cor Brutal, liderat per Miquel Àngel Landete, tanquen la nit en format duet. És la seva primera visita a la ciutat. Sonen música i paraules: en la música, una marcada influència americana; en les paraules, grans temes universals: amor, sexe, festa, amistat i crítica social que es pot resumir en “som una bomba de plaer així que, ja ho saps, no pots salvar-te, estem condemnats a divertir-nos i fer-nos mal de tant d’amar”.
Miquel Àngel Landete és un intèrpret performatiu, dirigent i comunicador nat que es mou entre una rauxa i subtilesa que t’atrapa des del primer moment. A Reus, presenta el nou disc de versions que sortirà al maig de 2017 i on dona la volta a un magistral Tom Waits, l’home que es rumoreja que va néixer a un taxi: “tot el que teníem érem nosaltres dos”. També revisa altres peces València, Califòrnia (Malatesta Records, 2013) o El poder del voler (Malatesta Records, 2014).
I així, entre sonoritats folk-rock i country amb tocs de blues, van apareixent referències a l’actualitat política i social, a la realitat del País Valencià, al passat i present, a la dificultat de superar les pèrdues, les insatisfaccions. Un calidoscopi emocional que no et deixa indiferent.
Concert íntim, intens i rodó que es tanca, guitarra en mà, baixant de l’escenari i cantant ben a la vora del públic. S’ho passen bé i ens fan reflexionar, això és la veritable essència de la música.
