Auxili

El cartell de concerts de la Festa Major se sabia des de feia setmanes i, durant els dies previs a l’esdeveniment, els comentaris del jovent de la ciutat no eren de plena satisfacció, la majoria no acabava d’entendre que el cap de cartell fos Auxili, un grup amb poca implantació a la zona. A més, el record d’anys anteriors pesava força. Anys on les festes havien estat presidides per grups amb multitud de seguidors sabadellencs i vallesans com Txarango o Els Catarres, el concert dels quals s’esperava amb candeletes des del moment en què el programa de la Festa Major veia la llum.

Probablement, aquest va ser un dels factors que van fer que ni l’assistència al concert, ni l’ambient fossin precisament els millors que hagi gaudit el grup reggae. Però existeixen altres factors que van allunyar de davant de l’escenari gran part del potencial públic. Per exemple, el fet que es tractés de l’últim concert de la festa major; o, en gran mesura, el fet toquessin Alquadrat i Animal, dos grups naturals de Sant Quirze del Vallès amb molts seguidors vallesans, a una població tan propera com Sant Quirze.

Així de difícil es presentava la nit per Auxili. Un partit complicat per a un grup que, des de la seva formació, mai havia tocat a Sabadell. Abans de l’actuació, l’espai habilitat pel públic del concert era força buit, el gruix de gent es concentrava a la zona de barraques, contigua a l’espai abans esmentat. Però mica en mica, els voltants de l’escenari es van anar omplint. Com si es tractés d’un mecanisme de regadiu «gota a gota», les samarretes d’Auxili als cossos dels assistents es van anar deixant veure cada cop amb més freqüència. Semblava que els mals auguris s’anaven esfumant.

Poc més tard de dos quarts de dues, Auxili saltava a l’escenari entre els xiscles dels nois i noies. Si bé el panorama no era comparable, per exemple, al concert d’Els Catarres de l’any anterior; també és cert que, finalment, s’havia aconseguit atraure un gruix de públic prou digne, absolutament suficient per passar una bona última nit de Festa Major.

Durant el concert no van faltar les espurnes de les bengales, ni alguna olla aïllada. Conscients de que s’havien de ficar ràpidament el públic a la butxaca, els valencians no van trigar en tocar les seves cançons més conegudes, i quan va sonar «L’ona», el públic ja estava totalment entregat. Fins i tot, atesa la bona sintonia que el grup estava aconseguint amb els assistents al concert, més i més gent va anar sumant-se a la festa, de manera que el número de persones era major en acabar el concert que no pas a l’inici.

Després de tot, és just afirmar que Auxili va superar amb bona nota una prova complicada. Va fer gaudir d’un bon final de festa a un públic poc acostumat al so del reggae valencià i, a més, va delectar amb un bon concert als seus seguidors també poc acostumats a veure el grup fora del País Valencià.