Recomanacions de l’equip

Fa tres anys, Cesk Freixas i Miquel Abras van decidir unir forces amb una gira conjunta que acabaria plasmada en el disc Cançons de nosaltres i del món (Música Global, 2013). El que en principi semblaven dues propostes absolutament antagòniques, van aconseguir trobar una unió perfecte, com si tota la vida haguessin anat de la mà. En el seu únic disc conjunt, els dos artistes van recollir els temes més exitosos de les seves respectives carreres interpretats conjuntament i, com a cirereta, hi van sumar tres cançons: "País petit","Al vent" i "Ull per ull". Un disc que poc a poc ha anat quedant enterrat, però que val la pena no amagar excessivament.

Seguint amb el pop, aquesta setmana deixo enrere la lluminositat de Pokers per endinsar-me en el món quotidià, però desafortunat, de Painomi. Podria ser pitjor, podria ploure (RGB Suports, 2016) és el segon treball discogràfic de les de Martorell -no faré èmfasi en el fet que és un grup format íntegrament per dones. No m'agrada la discriminació positiva, mai m'ha agradat cap tipus de discriminació, el que s'ha de valorar és la qualitat musical i elles la tenen- amb el que ens presenten un total de deu temes propis que de ben segur que us hi sentireu identificats!

"La pulsació ens travessa amb el poder del llamp!" i a mi aquest CD m'anima com mai! Crec que l'evolució que han fet Els Catarres des de la coneguda "Jennifer" és brutal i per això volia recomanar el seu últim disc, Big Bang (Música Global, 2016), ara que acaben la gira i es prenen un temps de vacances. El seu pop-folk ve des d'Aiguafreda, no us els perdeu!

Avui us recomano més pop en català. I parlar de pop en alça i en català és parlar de grups joves. Est Oest són, per mi, un oient que acaba de redescobrir el pop en català, la descoberta de l'any. Aquest primer disc, és el que vol ser, una carta de presentació. A Est Oest els queda molt per fer, però amb aquesta primera entrega deixen clar almenys que tenen el potencial per fer-ho i fer-ho bé. A més, la sinceritat osonenca que hi afegeixen, sumada a la transparència de les històries ultra quotidianes que hi expliquen i a la qualitat musical d'aquests músics, fan que us recomani un disc d'un grup que ja està donant molt de què parlar.