Xiu Xiu Plàstic

Pas a pas pels carrers costeruts d’El Carmel, arribo al jardinet de casa la Carla Blanch, cantant de Xiu Xiu Plàstic. Seiem al voltant d’una taula de fusta, sota l’ombra dels arbres. I, mentre l’entrevistada es prepara el seu cigarret, l’entrevistadora prem el botó vermell i inicia la gravació.

Creat per Joaquín Fuksbrauner i Albert Julué, Xiu Xiu Plàstic neix el 2012 amb una idea força definida. Els dos músics es coneixien des d’adolescents i tenien un grup de música rock-indie. Passat cert temps, però, van començar a interessar-se per la producció musical i a fer els seus temes propis. Junts, van començar a enregistrar maquetes. “I van contactar amb mi quan ja tenien el pack tancat. Jo ja vaig entrar amb les bases fetes, les melodies fetes i les lletres fetes” m’explica la cantant del grup.

Tot i que és cert que aquestes maquetes enregistrades es van modificar força, ells ja tenien una idea del que volien, quelcom que fins aleshores no existia: “música electrònica, ballable i de festa, en català, amb una estètica vuitantera, retro-futurista, amb un punt petardo i gamberro.”

Així, doncs, és impossible entendre què és Xiu Xiu Plàstic sense comprendre aspectes que, de fet, possiblement ja venen implícits en el mateix nom de la banda: Xiu Xiu Plàstic és música, és una estètica, un estil de vida, és exotisme, plasticitat, és nit, gintònic, festa. El so del grup és animat, lleuger, que flueix i que fa pensar molt en llums de colors i cossos movent-se al seu ritme.

En Ton, parella de la Carla Blanch, s’afegeix a la conversa en algun moment: “És la visió del jove contemporani” comenta, referint-se a l’estil, les lletres i el missatge de Xiu Xiu Plàstic. Cal afegir, ja que hi som, que les lletres, en més d’un cas, no tenen la forma d’un text habitual. És a dir, no estan formades a base d’oracions amb un subjecte i un predicat, sinó que, tot sovint, es tracta de paraules, conceptes que va repetint la veu de la Carla i que connoten certes idees, ambients, sonoritats.

Força encertat considerem les dues el comentari d’en Ton, tot i que l’entrevistada puntualitza que tota aquesta estètica té un punt força irònic: “Quan dic ‘somriu i digues que ets feliç’ o quan dic ‘gintònic’ fent referència a la moda del gintònic que hi ha ara”. Tot plegat té un punt d’exageració que, no falla, ens porta a la ironia o la burla, fins cert punt. Ara, “sense pretensions de fer reflexionar o de poetitzar: és divertir amb ironia”. No es tracta de “creure’s a mort” tot aquest ambient nocturn de club, sinó jugar amb això.

Malgrat tot, Xiu Xiu Plàstic es troba en un punt una mica complicat en aquest sentit “perquè a qui li agrada el xumba-xumba, Xiu Xiu Plàstic li sona massa alternatiu, i a qui li agrada l’alternatiu, Xiu Xiu Plàstic li sembla extremament comercial”.

ECLECTICISME I EXPERIÈNCIA

Més enllà del que es pot apreciar en la mateixa música, és interessant fixar-se en la trajectòria del grup, ja que s’allunya una mica del que estem acostumats a veure. Comencem forts amb una cita que, treta de context, pot xocar: “Quan portes 15 anys en el món de la música ja no toques per tocar.”

Els músics de Xiu Xiu Plàstic, si bé no es consideren uns mestres de res, són conscients que tenen una bona trajectòria musical individualment, cadascú a la seva manera. El Roberto González, bateria del grup, ve del jazz i l’electrònica. En Joaquín Fuksbrauner, encarregat de la producció electrònica, i l’Albert Julué, guitarrista, vénen, ja ho sabem, del rock-indie, però aquest darrer també “té molt del món del funk”. “Jo estava fotuda de bandes de punk fins a duets de jazz i música brasilera”, apunta la Carla Blanch, tot afegint que també ha fet mestissatge, pop electrònic, discs infantils i samplerisme.

“Som molt eclèctics”. I, de fet, tal eclecticisme no només serveix per explicar l’experiència i la trajectòria dels músics de Xiu Xiu Plàstic, sinó també per parlar del seu present. En Joaquín, l’Albert, la Carla i en Roberto no són músics d’un sol grup, sinó que sempre tenen més d’un projecte entre mans. Carla Blanch canta també per Cheetah Brava i els altres tres membres de Xiu Xiu Plàstic tenen un altre projecte en comú: Malachi Estéreo. “És a dir, mentre jo foto les banyes a Xiu Xiu Plàstic amb Cheetah Brava, Xiu XIu Plàstic me les fot a mi amb Malachi Estéreo” aclareix la noia.

Tot i així, cal dir que Xiu Xiu Plàstic es troba en un moment de pausa, de vacances. Van treure el seu primer disc, Supernova (Autoeditat, 2013), un EP de quatre cançons, fa tres anys. Així, van començar a fer concerts i aparèixer en certs mitjans. Aleshores, arribat cert punt, van fer un replantejament: “anem a fer una gravació més professional d’un disc sencer, llarg, i anem a donar veus i esperar a veure què passa: si resulta que ens criden, hi anirem amb moltes ganes; si no, hem gravat un disc d’electrònica en català i queda per la historia”. Aquest segon disc, de llarg format, s’anomena Exòtic (Autoeditat, 2016) i va sortir a la llum el darrer mes de maig.

La resposta a aquest LP? De moment, han fitxat per una petita discogràfica i busquen un dia per fer el concert de presentació de l’àlbum. Tot i així, com diu la Carla Blanch, “ja s’anirà veient: si la cosa va cap amunt, seguirem; sinó, no. I sense cap apego, eh, som tots molt amics.” No s’ha de confondre, però, aquesta visió del tema amb una manca d’interès en el projecte: “no volem prendre’ns-ho com el fútbol de los domingos”.

I tornant a la cita que he deixat penjada a l’inici de l’apartat, sí que toques per tocar, “toques per tocar a casa teva, però no fas la moguda del segle per segons quin concert. Tu ja et nodreixes tocant pel teu compte, ja et coneixes musicalment. El grup és una cosa a més.” Aprens a relativitzar i els assajos deixen de fer-se tres cops per setmana, i quan es fan és per treure’n molt suc.

Demanant a la veu femenina del grup com valora la trajectòria, ella m’explica que l’experiència entre els membres del grup és fantàstica, i sempre ho ha estat: “som una banda que ens divertim molt”. “Jo el que recordo de gravacions, de videoclips... és passar-m’ho teta, tenir molt bon rotllo amb tots. I, a més, personalment, enriquir-nos a nivell versatilitat.” Entrar en un projecte com Xiu Xiu Plàstic t’ensenya molt en aspectes potser no estrictament relacionats amb la música, però que són també importants: “perquè clar, puja allà i defensa ‘somriu, i digues que ets feliç’, con un jeto que te cagas!” Això, tal com comenta la noia, és molt enriquidor a nivell de productivitat i versatilitat.

És molt interessant la visió de la música que em presenta la Carla Blanch, cantant de Xiu Xiu Plàstic i Cheetah Brava, una persona que realment gaudeix de la música, una dona que realment és música, una persona que ha provat coses molt diverses i vol seguir fent-ho. Conversar amb gent que té mil projectes, i tot i així en busca més, sempre és enriquidor. Però no, senyors: els diversos projectes musicals que tingui la Carla Blanch, el Joaquín Fuksbrauner, l’Albert Julué o en Roberto González no són suficients, en aquest país, per tenir un sou digne.