Acustiqueta

Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny, on només estudien els nens que somien en truites. Tortell Poltrona bé en podria ser el director i Albert Pla, l'alumne més avantatjat. Dos somiatruites de cap a peus. Un cantant que fa de pallasso i un pallasso que fa de cantant. O un pallasso que canta i un cantant que fa el pallasso. Mireu-vos-ho com vulgueu. Després d'una preestrena al Circ Cric, el PP -o, el que és el mateix, el duet Pla i Poltrona- estrenaven espectacle a l'Acustiqueta i ho feien davant d'un públic entregat.

Pensar en un espectacle d'Albert Pla apte per a nens hauria semblat, fa uns anys, una autèntica bogeria, però ja fa un temps que l'artista s'hi ha atrevit i la resposta és entusiasta. Pla sap com adaptar-se al llenguatge infantil i amb l'ajuda de Tortell Poltrona acaba de trenar un espectacle carregat d'humor, ironia i un punt de gamberrisme. Els dos artistes es coneixen bé i això es nota damunt de l'escenari. La compenetració és total i cap dels dos dubta a posar-se al paper de l'altre. Poltrona fa de cantant -i fins i tot s'atreveix amb el saxo- i Pla de pallasso. No necessiten res més.

De fet, la música no és més que una excusa per elaborar un xou teatral que tant pot engrescar els més petits, com els pares i mares. Amb el clàssic de Jaume Sisa "Qualsevol nit pot sortir el sol", Pla i Poltrona donaven la benvinguda als assistents abans de llançar-se amb "Somiatruites". A partir d'aquí, la música passa a un segon pla. Poltrona recorre a un clàssic com ho és l'escena del micròfon per despertar les riallades i fer entrar de ple el públic a l'espectacle. Pla demostra que se sent totalment còmode en el món de la interpretació i es deixa endur pel Tortell Poltrona més esbojarrat que, entre bromes pensades per als més petits, deixa anar també picades d'ullet que connecten amb els més grans.

L'espectacle de Pla i Poltrona era un dels grans al·licients de l'Acustiqueta, que enguany complia cinc anys. Però no l'únic. A escassos metres, la tercera generació de fruites de Macedònia s'acomiadaven del públic gironí que s'atrevia a desafiar la calor d'una Rambla menys plena que altres anys. Era un concert especial, marcat pel relleu generacional que ja s'acosta -la setmana passada van començar els càstings per trobar cinc noves components- i que acabava amb el director del festival, Xavi Pasqual, entregant un ram de flors a cada una de les joves components com a mostra de gratitud pels cinc anys que han estat formant part de Macedònia. Diumenge, el festival posava el punt i final amb una actuació multitudinària de Heavy per Xics i Diver-Kids (l'espectacle infantil de l'Orquestra Di-Versiones).