Pau Alabajos

Apartat dels luxes i els caps de cartell de ressò mundial que omplen els principals festivals d'estiu de l'Empordà, el Camallera Cançó d'Autor s'ha convertit en l'abanderat dels festivals de petit format que busquen plantar cara a les propostes més mediàtiques. Ni zones VIP on prendre una copa abans del concert, ni grans escenaris, ni preus desorbitats només a l'abast d'uns pocs. El festival es manté fidel a la cultura de proximitat i a l'aposta per la cançó d'autor enmig de cites on aquest gènere és pràcticament inexistent. Pau Alabajos era l'encarregat enguany de posar punt i final a deu dies de concerts a la plaça de la vila.

Amb L'amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016) el cantant s'ha endinsat a una sonoritat més contundent, propera al pop i on les guitarres elèctriques i la bateria guanyen pes. Una sonoritat, però, difícil de defensar en un directe en solitari. Alabajos sabia com treure suc a les noves composicions, però en temes com "Omertà" o "Viure" es feia inevitable trobar a faltar l'acompanyament de la banda. La nit havia començat feroç, amb la cara més reivindicativa i directa del cantant, però l'amor no tardava a deixar-se veure i a mesclar-se amb la lluita fins a esdevenir elements indestriables l'un de l'altre. "L'amor és el que ens fa lluitar i la lluita, sense amor, no s'entén" reflexionava el cantant.

Entre llargues explicacions, el cantant alternava peces noves amb les cançons que ja fa anys que l'acompanyen i ben aviat començaven a arribar les referències a Estallés i Ovidi, dos dels seus grans referents. Alabajos estava còmode i, fins i tot, s'atrevia a regalar als assistents una cançó pràcticament inèdita del seu repertori: "Diuen que totes les coses". Les campanes de l'església anaven marcant el tempo d'un concert en què, a poc a poc, el públic començava a prendre-hi part. Acompanyaven amb els dits a "Ais!", es llançaven a cantar "Eyjafjallajökull" i seguien el ritme de "Viure" tot picant de mans".

L'hora i mitja de concert havia passat volant i "Sense equipatge" ens avisava que la nit arribava al final. Només quedava temps per a una última versió d'"Al vent" abans de donar per tancada la 8a edició del festival de Camallera.