Pol Cruells

M'agrada més la versió en directe, més mediterrània, però la original em transporta als 70 i a la meva infantesa en uns compassos: Formentera i llargues tardes d'estiu escoltant els vinils de casa.

Als 80 Llach era el nostre artista més internacional, i amb el seu turment edulcorat conqueria tots els que llavors entràvem a l'adolescència. Una cançó musicalment perfecta.

Els grups de "rock català" dels 90 feien un pop que no m'interessava massa, en canvi "Si véns" em va captivar a l'instant: arranjaments mediterranis i accent menorquí que casen a la perfecció amb el paisatge de la cançó

Desacomplexat, demostra que es pot fer pop amb la guitarra clàssica i amb un català directe, senzill, com el que parlo jo. M'identifico amb les inquietuds de la vida adulta, el temps que s'escola inevitablement...

Cançó del tot atemporal sobre la fragilitat de la bellesa que només dura un instant. Aires del passat i ritmes que ja formen part del nostre adn musical: la rúmbia vallesana universal. Avui dia també es pot deixar empremta.