Recomanacions de l’equip

Mine! estan d’aturada i possiblement tardarem a tornar-los a veure als escenaris (o no, qui sap!), però abans de marxar ens van regalar un disc sublim. La fi del món (Música Gloal, 2012) és un treball que canviava per complet la sonoritat de la banda, una proposta arriscada, però que els va donar resultat. Es tracta d’un disc complet i potent amb què el grup assolia el seu millor moment. Un últim regal que fa que la seva aturada no s’estigui fent tant llarga.

Aquesta setmana em trasllado directament al cabaret barcaloní per recomanar-vos Astronomia elemental (Autoeditat, 2014) de Monsieur Cactus. Un disc d'essència pop amb influències electròniques que compta amb la col·laboració de Julià Peiró i Aida Sstrings. Ho dic per experència propia! Ja fa un parell d'anys, uns companys em van convidar a un dels seus directes i vaig embogir. El seu colorit xou no va deixar a ningú indiferent! I, d'això es tracta, no?

Showarma i els Falafels els vaig conèixer gràcies als Concerts a casa d'aquesta revista. Em van encantar tant que em vaig acabar comprant aquest disc al final del concert. És un disc treballat, fet a poc a poc com a culminació de tres EP anteriors. Elements (Kasba Music, 2016) és el nom d'un disc molt ballable i festiu amb lletres pensades i reivindicatives, com la de "No tenim por", de les meves preferides! No us els perdeu!

De vacances s’hi està molt bé, però si per alguna cosa tinc ganes de començar el curs és per saber quines seran les descobertes d’aquesta temporada. Entre les d’aquest any, per mi La Folie ha estat, si no la que més, de les que més m’han enganxat. El que fan és tot tendresa, proposant un pas més enllà amb el que ells anomenen poesia musicada però que és molt i molt més que això; una lliçó de sinceritat i bellesa estètica. Tot plegat engalanat amb la preciosa veu de la Paula Giberga. Aquest seu primer disc, Traficants de somnis (Petits miracles, 2016) no és una anècdota en aquest panorama musical.