Manel

Quan passaven quinze minuts de les deu de la nit i amb gairebé totes les butaques plenes, Manel iniciava l’actuació en el marc del 42è Festival Internacional de Música de Cambrils. Com és habitual en el repertori d’aquesta gira, el tema “Les cosines” seguit de “BBVA” servien per començar tranquil·lament l’espectacle. Tot seguit, Guillem Gisbert adreçava unes breus paraules al públic -ja sabem que la banda barcelonina va per feina- per agrair la bona acollida al Camp de Tarragona. I és que convé destacar que els concerts de presentació del darrer treball d’estudi, Jo competeixo (Warner Music, 2016), han fet i encara faran parada en diferents poblacions de les comarques tarragonines.

No va ser fins gairebé passada mitja hora, quan van començar a sonar cançons més mogudes; els fans de Manel s’anaven engrescant i, tot i els alts i baixos, l’actuació anava accelerant el ritme amb temes del darrer àlbum i també de treballs anteriors. Fins i tot, enmig de l’improvisat pati de butaques del parc del Pinaret, alguna fan espontània ja s'aixecava de la cadira per ballar a ritme de “Boomerang”.

Així mateix, malgrat que no era el millor dia per a la veu del cantant barceloní, els fans acèrrims corejaven tots els temes i, arribats a aquest punt de la vetllada, es va fer evident que les cadires feien nosa; i amb “Ai, Dolors”, gairebé tothom va alçar-se per ja gairebé no tornar a seure. Gairebé a tres quarts de dotze, els músics saludaven i abandonaven l’escenari, però després d’uns minuts de crits del fidel públic, la banda tornava a aparèixer per donar pas als bisos.

Malgrat que emprenien la recta final amb una cançó lenta del disc 10 milles per veure una bona armadura (Discmedi / Warner Music, 2011) com és “La bola de cristall”, llavors arribaven també els hits dels Manel. Però abans una munió de fans -escortats pel personal de seguretat del festival- envaïen l’espai buit que tota la nit havia quedat entre l’escenari i les primeres files, per ballar “Teresa Rampell” i “Sabotatge” com si no hi hagués demà. Arribada ja la mitjanit, el grup s’acomiadava mentre sonava la coneguda bachata “Obsession” que els serveix com a clausura en aquesta gira.