Anna Roig
Foscor. «Un pas i neu i un pas». Quatre músics sobre l'escenari. I llum. Una veu. Però no és una veu qualsevol, sinó la veu d'Anna Roig. Una veu dolça amb llum pròpia capaç d'eclipsar tots els assistents per submergir-los lentament, cançó rere cançó, dins del seu propi univers. Com a guia, l'escenari es convertia en un mapa i cada X marcada a la tarima era una passa més per apropar-te al seu món. La gira d'Anna Roig i l'Ombre de ton Chien està arribant al final i diumenge al vespre feia la penúltima parada a la Sala de Cambra de l'Auditori de Girona.
Amb una posada en escena que va més enllà de la interpretació musical de les cançons del seu darrer disc i un posat distant amb el públic, els assistents -molts d'ells reincidents- quedaven fascinats a mesura que avançava la trama. "Gare de Metz" donava el tret de sortida. L'espectacle fluïa amb total naturalitat fins "Ja mai més", amb una Anna Roig cantant des de fora de la sala. Entre caps en moviment de sorpresa i inquietud dels més menuts, la seva veu seguia omplint l'auditori donant tota la importància que requeria la lletra. Però fins i tot, amb una proposta tan meditada i treballada com aquesta, la improvisació del directe feia que fos encara més propera. Una maraca disparada en el moment just feia sorgir les rialles entre els músics a "Tocar fusta i menjar ferro".
Per enamorar-se no calen gaires ornaments, la senzillesa sempre és i serà la millor arma. Una veu, una guitarra i dues persones il·luminades assegudes al mig de l'escenari. El concert es reduïa a la mínima expressió, però ben aviat la intimitat es magnifica en afegir-s'hi la resta de banda a "Petons entre camions". I amb els músics ja als seus llocs "La senyora tímida" i "Je t'aime" feien cantar els seguidors més atrevits, just abans d'entrar els bisos. Interaccionant per primera vegada amb el públic, deixava entreveure el final amb les versions "Johnny, tu n'es pas un ange" d'Edith Piaf i "Digues que m'estimes (encara que sigui mentida)" d'Els Pets. Finalment, "Bigoti vermell" posava la cirereta final a una vetllada d'allò més emotiva, que ja no es podrà repetir.
