Begur

Probablement alguns recordareu la polèmica que hi va haver, fa uns anys enrere, quan el Patronat de Turisme promocionava Begur amb fotos de les Bahames. Quin disbarat, si les platges d’aquí són tant o més boniques! Protagonistes d’anuncis estiuencs de cervesa amb cançonetes hilarants, les platges de Begur són tant sols la peça de puzzle que completa aquest racó de món de carrers empedrats i costeruts, a resguard de les torres i d’un castell que corona el municipi i des d’on es té una magnífica vista panoràmica de tot el territori.

Abans assetjats pels pirates, ara pels turistes que recentment han fet callar les campanes de l’església de Sant Pere, del segle XVI. Les carreteres que serpentegen entre boscos i que uneixen la vila amb les diferents platges, cada estiu s’omplen més de forans que de vilatans, que carregats amb para-sols de colors llampants i xancletes de gust dubtós, conquereixen aquell tros de costa com els pirates ho van fer 500 anys enrere.

Begur també és terra d’indians. De gent que va marxar per fer fortuna a les Amèriques, i que temps després van tornar per construir-s’hi xalets. La qüestió és tornar. Ha tornat, des d’uns anys ençà l’època dels indians amb una fira que recrea, a principis de setembre, aquells temps pretèrits. I amb ella han tornat els turistes que, ara guarnits de blanc immaculat i amb barret de palla, ballen boleros mentre xarrupen un mojito. Pocs dies després, quan la calma torna al municipi, quan els turistes ja són definitivament fora, quan a l’aigua només hi suren les barques dels pescadors, els vilatans poden gaudir, per fi, del pedrís de la Plaça de la Vila tot fent-la petar amb els de sempre sota el sol minvant de tardor.

La qüestió és tornar, deia. En ple hivern, quan el sentiment d’enyorança és més fort i l’estiu sembla tant lluny, hi ha quelcom de màgic en la música que et fa viatjar, i et fa tornar a allà on vols estar. Escoltant la dolça veu de Laia Vaqué cantant “Begur” de Glissando*, em surten ales i sobrevolo el municipi baix empordanès. Veig la seva gent, el seu dia a dia, el seu amor per aquesta terra; veig un poble que lluita per mantenir la seva essència més primària, malgrat els assalts de pirates i turistes.