Anna Roig

Amb 'Un pas i neu i un pas' (Satélite K, 2014), Anna Roig va endinsar-se en un món molt més personal, lluny dels personatges i l'embolcall 'cabareter' que l'havia acompanyat des dels seus inicis. Després de més d'un any i mig de gira, la cantant hi posa punt i final aquest divendres a Vilanova i la Geltrú.

Amb què et quedes d'aquest any i mig de gira?

Ha estat una experiència molt positiva. Vam fer l'aposta de fer un espectacle diferent, de no utilitzar la paraula i utilitzar altres recursos. Era un canvi que no sabíem com es prendria la gent i hem vist que ha funcionat. És un espectacle del qual hem gaudit molt i que, tot i ser similar cada vegada, sempre hem anat sentint coses noves. Vam fer bé de fer aquesta aposta i la conclusió és que està bé fer apostes.

Què ha aportat aquest nou format?

Ha aportat una manera diferent de fer servir l'escenari. A mi, com a mínim, m'ha aportat una pau i una presència diferent. Un confiar en les pròpies cançons i confiar que el públic ja les escolta sense haver-lo d'anar a buscar i dir-li 'eh, escolta això'. El públic ja ve cap a tu, no cal fer-li una presentació de deu minuts perquè s'entusiasmi amb una cançó.

El fet de no parlar amb el públic en cap moment pot provocar que aquest se senti distant, però no és el cas dels teus concerts. Com aconsegueixes crear aquesta proximitat sense dirigir-te al públic?

No sé com s'aconsegueix, però la qüestió és que passa. Tampoc no he analitzat per què passa. A la primera cançó es sorprenen, a la segona diuen 'ah, fan això, d'acord' i després ja es deixen portar per la història.

És un concepte que va més enllà d'un concert...

És un espectacle. És com qui crea una obra de teatre, que sempre és igual i el guió no canvia. Aquí és el mateix. És posar les cançons en escena i fer-les viure visualment també.

Això de no parlar amb el públic se t'ha fet estrany?

Al principi sí, però em venia molt de gust fer-ho. Venia d'un personatge que ja m'estava començant a cansar. Era un personatge real, tampoc me l'inventava, era una faceta de la meva personalitat. Mentre el feia hi estava a gust, però ja no em venia de gust tornar-lo a fer. Fer una mica el pallasso sobre l'escenari ja no em venia tant de gust. Per això vam buscar altres recursos teatrals que han estat igual de vàlids.

"Fer una mica el pallasso sobre l'escenari ja no em venia tant de gust"

Les cançons d'aquest nou disc també convidaven més a ser tu mateixa?

Sí, són cançons que ja no expliquen històries. Són més contemplatives, són retrats d'un moment. Jo tampoc tinc molta cosa a explicar. Quan el que vols dir és allò que diu la cançó, què més has de dir?

Amb aquestes cançons més íntimes, t'hi has sentit còmoda?

Tots cinc músics hem estat molt còmodes amb aquest repertori. També l'estil s'aproxima més al que els músics tenien ganes de fer en aquest moment. Va coincidir que les melodies i les lletres que jo havia fet convidaven a anar cap aquí i ells també tenien ganes de fer una cosa més contemplativa. Hem estat molt a gust amb la textura de tot plegat.

Els personatges queden ja enterrats per sempre?

No ho sé. Potser alguna vegada vulgui tornar a escriure ficció. La realitat està bé escriure-la, però al cap d'un temps potser ja no vulgui seguir donant voltes a les coses i tingui ganes d'airejar-me. No en tinc ni idea, ja ho deixarem sortir!

Has començat a pensar què vindrà després d'aquest final de gira?

No, està tot per decidir encara. Acabarem la gira i, després, deixarem un període de descans per veure què ve, no volem forçar-ho.

Entre Bigoti vermell i Un pas i neu i un pas vas fer una aturada de gairebé dos anys. La idea és tornar a fer una parada similar?

És possible. Entre que t'inspires, que prepares el disc, l'espectacle... és temps. De vegades els grups tenim aquella pressió d'haver de fer un disc i hi ha grups que intenten respectar-ho molt, però nosaltres som més de deixar-ho a foc lent. Si deixes que les coses vagin sorgint a poc a poc, potser et pot sorprendre i es pot innovar més del que haguessis fet si haguessis seguit el mateix patró de sempre.

"Els grups tenim aquella pressió d'haver de fer un disc i hi ha grups que intenten respectar-ho molt, però nosaltres som més de deixar-ho a foc lent"

 

Et costa posar-te a fer un disc?

Jo no sóc d'aquestes persones que es passen el dia component. Jo m'hi haig de posar. Aprofito coses que tinc a les llibretes, però he de fer un esforç per posar-me a fer cançons i ordenar-ho. S'acaba fent, però no tinc la necessitat vital de fer-ho constantment.

El teu és un projecte on tots els detalls estan molt treballats. Això és el que fa que passi més temps entre discos?

També depèn de la dedicació que tinguin les persones del grup cap al projecte. En el nostre cas tots tenim altres feines i no hi podem tenir una dedicació al cent per cent. Si realment et pots posar únicament en aquest projecte, tot va més ràpid, però no és el nostre cas. Primer he de fer jo les cançons, després trobar-nos a l'assaig i arranjar-ho tot, passar per l'estudi, la preparació de l'espectacle... Fa dos anys, quan vam crear aquest espectacle, vam estar fent una residència amb dos directors escènics perquè dissenyessin l'espectacle, que també és temps de treball. Vas sumant coses i són molts mesos.

Amb el proper disc, tens la idea de repetir l'experiència aquesta de crear un espectacle a mida amb l'ajuda d'uns directors escènics?

L'experiència ha estat molt bona. Tu tens una visió de les coses i penses que només es pot fer d'una manera i que vingui gent des de fora serveix perquè et diguin: 'mira, aquí no cal que facis això' o 'pots fer això altre'... Pots anar cap a un lloc diferent del que estàs acostumat.

Acabes gira just abans de començar l'estiu, quan molts grups la comencen. Per què has decidit fer-ho així?

L'espectacle actual és per a teatres i auditoris. Requereix un silenci i un públic assegut i això no es pot fer a l'exterior.

Ja no tenia sentit plantejar un nou espectacle per a l'estiu?

No hi havia cap història al darrere. Sempre te la pots crear, però haguéssim hagut de fer cançons de tots els temps, perquè el disc actual tampoc no és tant per a exteriors. Haguéssim hagut d'empescar-nos alguna cosa nova, però portem gairebé dos anys i ja és prou temps per a una gira.

"Jo no sóc d'aquestes persones que es passen el dia component. He de fer un esforç per posar-me a fer cançons, no tinc la necessitat vital de fer-ho constantment"