Per la veu ingènua i gairebé infantil de Joan Pons, un títol de dimensions conceptuals com La Força (Bankrobber, 2016), podria semblar pretensiós o exagerat tenint en compte com de finament senzill és en realitat aquest disc a nivell estètic. Però creieu-me, no ho és. El Petit de Cal Eril és el grup de moda, ho és merescudament, de fet potser des de fa temps, i no és per cap altra cosa que per la capacitat de mostrar amb tanta força sentiments, alguns ben enrevessats i elevats, però d'altres ben senzills. Un disc per escoltar assegut i callat, sobretot en directe. Per mi una perla per qualsevol moment, igual que els relats que hi explica, per aquells alegres i per aquells de no tant alegres.